17 de des. 2010

El xoc de civilitzacions

Ens trobem davant situació veritablement explosiva en què el món sencer es divideix en dos blocs antagònics i irreconciliables amb l'excepció d'un únic no alineat.

7 de des. 2010

La croada contra Wikileaks

Continua la publicació per part de Wikileaks de documents filtrats. Aquest cop es tracta d'una col·lecció remarcable de comunicacions entre diplomàtics nord-americans i el departament d'afers exteriors dels USA, que revela dades interessants tals com l'informe de l'ambaixada americana a Hondures en relació amb cop d'estat de Goriletti:
The Embassy perspective is that there is no doubt that the military, Supreme Court and National Congress conspired on June 28 in what constituted an illegal and unconstitutional coup against the Executive Branch, while accepting that there may be a prima facie case that Zelaya may have committed illegalities and may have even violated the constitution. There is equally no doubt from our perspective that Roberto Micheletti's assumption of power was illegitimate.
Els documents publicats demostren que els governs dits democràtics no només amaguen informació als ciutadans, davant dels quals són teòricament responsables. A més a més, es dediquen a disseminar informació falsa, cosa que encara és més greu. Analitzar en detall tots els documents portarà anys o dècades, és clar.

Mentrestant, una campanya internacional d'assetjament i descrèdit contra Wikileaks liderada pel govern dels Estats Units d'Amèrica del Nord ja s'ha posat en marxa. Primer, la iniciació de procediments legals a Suècia contra el portaveu i editor en cap de Wikileaks, Julian Assange, en base a tergiversacions i falses acusacions. Després, atacs informàtics i pressions contra subministradors de serveis, amb l'objectiu de fer caure Wikileaks d'Internet i estrangular les seves fonts de finançament. En definitiva, una operació a gran escala que constitueix l'atemptat més important contra la llibertat de premsa que es recorda. La publicació de documents confidencials és legal als Estats Units, tal com ho ha determinat el tribunal constitucional d'aquell país en diverses ocasions.

La capacitat de publicar informació de forma anònima és l'única manera efectiva de garantir la llibertat d'expressió. Sense possibilitat de publicar de forma anònima, l'autor queda exposat a qualsevol tipus de represàlia, tal com explica Johan "Julf" Helsingius, l'inventor del remailer Penet:
Living in Finland, I got a pretty close view of how things were in the former Soviet Union. If you actually owned a photocopier or even a typewriter there you would have to register it and they would take samples of what your typewriter would put out so they could identify it later. That's something I find so appalling. The fact that you have to register every means of providing information to the public sort of parallels it, like saying you have to sign everything on the Net. We always have to be able to track you down.
Resulta necessari per tant defensar aquest dret per tots els mitjans necessaris.

Wikileaks és una sola web controlada per un reduït grup de col·laboradors cosa que en principi fa que sigui vulnerable a la censura. Tot i això, actualment més de 70 miralls d'aquesta web ja estan en funcionament. Per altra banda, els intents infructuosos de silenciar la web The Pirate Bay per part de governs i multinacionals del complex discogràfic-industrial també permeten ser optimistes. En el cas improbable que aconsegueixin destruir Wikileaks, tampoc haurà servit de res. Hi ha múltiples sistemes per publicar informacions de forma anònima a Internet, la majoria de les quals són més fiables que una web com Wikileaks. Per exemple, la Usenet (altrament coneguda com a "grups de notícies"), una xarxa descentralitzada de servidors que repliquen la informació que els usuaris publiquen, és molt més difícil per no dir impossible de censurar. És possible i senzill d'enviar articles a la Usenet mitjançant una cadena de remailers anònims, de manera tal que l'autor o origen real de l'article sigui impossible de determinar. La batalla contra la llibertat d'expressió a Internet és una batalla contra la transmissió d'informació en un mitjà pensat i desenvolupat per transmetre informació. És una batalla condemnada al fracàs més absolut.