Guia de la música electrònica

Aquesta pràctica guia de la música electrònica (requereix Flash) permet explorar tot aquest gènere musical en qüestió de minuts. La informació és bastant acurada. Com a mostra, la descripció del "Jump Up":

JUMP UP - Every song is exactly the same!!!! EVERY GOD DAMN FUCKING SONG!!! The only thing that changes is the stupid rolling basslines--and not by much. Heh. This is worse than Anthem Trance in its predictability, its formulaicness, its dilapidated sense of value or worth.

Les relacions tenses entre el mul·là Omar i Bin Laden

L'últim número del CTC Sentinel (PDF) publica uns extractes de les memòries d'Abu'l-Walid al-Masri, desertor d'al-Qaida i autor prolífic, que contradiuen la història segons la qual al-Qaida preparava les seves operacions anti-U.S.A. a l'Afganistan amb la connivència del mul·là Omar. Al-Masri explica com Bin Laden es va mostrar reluctant a l'hora de jurar lleialtat al mul·là, amb una sèrie d'excuses. Quan se li van acabar les excuses, va fer el jurament mitjançant un intermediari, cosa que és d'una legalitat dubtosa.

Segons aquestes memòries, el mul·là Omar havia ordenat a Bin Laden que cessés les seves operacions contra els Estats Units d'Amèrica i que desistís de fer declaracions als mitjans de comunicació. Tot i això, l'àrab el va desobeir reïteradament:

Abu Abdullah...continued to disobey the basic instructions of the Commander of the Faithful, which could be summarized under two headings. First was to halt all interviews, for either print or television media. Second was the prohibition on any military strike against the United States, as Pakistan had threatened to intervene directly against the Taliban in the event of such a strike. The Taliban could not bear up under such an intervention so long as it remained unable to control the remaining territory held by the northern resistance.

Les relacions es van mantenir tenses, fins a l'extrem que els talibans van fer tancar uns camps d'entrenament d'al-Qaida. A principis del 2000, Bin Laden es va disculpar personalment al mul·là. Ara bé, segons diu al-Masri, això no era res més que una estràtegia de Bin Laden per guanyar temps mentre acabava de planejar en secret l'operació de l'11 de setembre de 2001:

But it appears that Abu Abdullah was already at an advanced stage of preparation for the attack of September 2001, about which no one knew any details save for three individuals, one of which was Abu Abdullah himself 36 ... Nobody outside the first or second inner circle had any idea of what was going on. Of course, Mullah Omar topped the list of those kept in the dark, though it was on his head that all of the catastrophic consequences of that strike would fall, as his regime collapsed along with the Twin Towers of New York. Naturally, I was also on that list of the un-informed. Had I known, I would never have pushed with all my strength to bring about the bay`a of Abu Abdullah to Mullah Omar, since it turned out to have been an outright deception of the Commander of the Faithful, diverting his attention from a dangerous act, plotted behind his back, that undermined his fundamental prerogatives as ruler of the country and threatened the lives and fates of all Afghans.

El problema de la borsa

La premsa, la televisió i els mitjans de comunicació insisteixen a interpretar la borsa en uns termes totalment equívocs. La borsa no és res més que el que en la retòrica financera es coneix com un "mercat secundari", és a dir un mercat de revenda.

Per fer una analogia, és com la revenda d'entrades del futbol. Els clubs posen a la venda les entrades (el "mercat primari") i posteriorment qui les ha comprat les posa a la revenda (el "mercat secundari"). Les entrades cotitzen al mercat secundari, vol dir que els preus de les entrades fluctuen segons l'oferta i la demanda. A vegades assoleixen preus astronòmics, i a vegades no. Amb les accions és exactament igual. Les empreses emeten accions (el "mercat primari") i posteriorment es revenen al "mercat secundari", que es coneix com a "borsa".

Un cop hem entès això, la pregunta que ens hem de fer és la següent: A qui li importa si la borsa es "desploma"? En general, les úniques persones a qui hauria de preocupar són aquelles que tenien accions amb la intenció de revendre-les -els denominats especuladors-, és a dir, un percentatge ínfim de la població. A la resta de persones, la cotització dels preus de les accions ens afecta tant com ho fa la fluctuació dels raigs còsmics o el vol de les orenetes.

Tot i la escassa rellevància i el nul interès, els periodistes, comentaristes i analistes econòmics insisteixen a comentar dia sí dia també els moviments de la borsa. Ara també s'hi afegeixen els polítics. Fins a on arribarà aquesta farsa és difícil de dir.