La llei de partits no s'aplica al rei espanyol

Luis Ocampo (Iniciativa Internacionalista) es pregunta com és que cap jutge no ha interrogat el rei espanyol respecte als crims del franquisme.

L'argument d'Ocampo no es pot desestimar fàcilment. Estem parlant ni més ni menys que del successor del dictador Franco; una persona que entre d'altres coses va fer el jurament de guardar i fer guardar els principis del Movimiento Nacional. Hi ha indicis suficients per sospitar de les seves inclinacions ideològiques. Si els partits polítics espanyols poden quedar exclosos de les eleccions per raons ideològiques, sembla raonable pensar que el cap de l'estat també hauria d'estar subjecte a una llei equivalent.

Mayor "Holmes" Oreja

El candidat del PP, Jaime Mayor Oreja, ha afirmat que xiular l'himne espanyol és "antiespanyol". Seguirem atents les aportacions d'aquest insigne pensador que és Mayor Oreja.

La Selecció catalana de futbol jugava contra Espanya en temps de Franco

El líder del partit "Ciutadans", Albert Rivera, afirmava fa poc, en una entrevista al diari Avui, que la Selecció catalana de futbol no es pot enfrontar a la Selecció espanyola. Segons l'Albert Rivera, tal partit no és "possible", perquè "el tot no pot jugar contra la part".

Si l'Albert Rivera s'hagués molestat a mirar la no precisament escassa documentació sobre el tema hauria descobert que el partit Catalunya-Espanya és perfectament possible, com ho demostra el fet que el partit s'ha jugat en diverses ocasions, concretament 3 vegades: el 1924, el 1934 i el 1947.



A continuació reprodueixo part de la crònica del partit del 19 d'octubre de 1947 que va fer el diari la Vanguàrdia:

No habían transcurrido dos minutos de partido cuando Zarra aprovechó un centro de Epi para batir a Velasco. Fué éste el único gol de la selección del resto de España. Después de un corner de Navarro y otro de Panadés, César resolvió un barullo fusilando el empate a los cinco minutos. A partir de aquí el juego se alternó ante ambas puertas, con saques de esquina de Epi, Bilbao y dos de Panadés. Repelió Bañón el último con el puño, pero quedó corto el despeje y César bombeó el segundo gol catalán a los 23 minutos. Toni y Mario substituyeron a Juanete y Panadés, y comenzó la segunda parte con buenas paradas de Velasco. No obstante, pronto bajó la calidad del juego, abundando los silbidos y los gritos de protesta. Como una chispa se produjo el tercer gol catalán. Bien centrada por Navarro, Toni con la cabeza hizo entrar la pelota por un ángulo, a los 18 minutos. La selección regional presionó con redoblados ánimos, creando bonitas combinaciones. Replicó luego el equipo del resto de España, forzando un corner que tiró Epi y, con la pelota en el terreno de nadie, bastantes fallas y muchos rebotes, finalizó el partido - arbitrado sin dificultad por Azón - y que ganó el equipo catalán por tres tantos a uno.