George Carlin parla sobre l'home invisible que viu al cel:
17 de des. 2009
14 de des. 2009
Una altra falca surrealista del PP
El Partit Popular ha fet una falca radiofònica alertant a tots els aragonesos del que pot passar si la llei de llengües de l'Aragó -que actualment s'està discutint- acaba reconeixent que la llengua que parlen uns 30.000 aragonesos és català: qualsevol energumen podria imposar el català (=parlar català) en plena ciutat de Saragossa. I això, senyors, no és normal.
6 de des. 2009
Harry Potter en l'estil d'Irvine Welsh
Kirstin Innes al Guardian:
Doonin the Great Hall, some a they shitey wee Slytherins were hingin aboot.
-Square go, then, speccy cunt! C'moan ya crappin basturts! one ay thum shouted.
-Fuck oaf, ya plukey-faced wee pureblood! Ron snarled as we piled up the spiral staircase wi the wee Slytherin cunts flinging hexes eftir us.
Ah wisnae chuffed at Ron. - Fuckssake, ya fuckin radge. That wis wee Draco - he hings aboot wi they Death Eatin casuals frae Hogsmeade, ah sais.
2 de des. 2009
La via somali cap al desenvolupament
Hi ha diverses teories sobre l'origen de la industrialització. En general, però, tothom està d'acord en que qualsevol procés d'industrialització requereix la confluència de tres elements: una acumulació de capital (que els economistes clàssics anomenaven l'acumulació primitiva o original), disponibilitat de mà d'obra, i una demanda que sigui capaç d'absorbir la producció.
Des d'aquest punt de vista, sembla clar que, si l'Àfrica mai no ha aconseguit desenvolupar una economia industrial, no és per culpa de l'escassetat de ma d'obra, sinó per culpa de l'escassetat de demanda interna i de capital. Ara això podria començar a canviar. A Somàlia, tota una nova generació d'entrepreneurs s'ha llençat literalment a l'oceà a la recerca de capital (la reminiscència de les companyies britànica i holandesa de les Índies orientals no se li escapa a ningú). Per ara, el model de desenvolupament econòmic somali resulta molt prometedor. A la borsa de Haradheere ja hi cotitzen 72 companyies marítimes, quan fa escassos quatre mesos només n'hi cotitzaven 15, i els beneficis s'han disparat. L'agència Reuters cita una inversora local que va invertir un llançagranades en una companyia marítima i ha obtingut uns beneficis nets de 75.000 dòlars en només 38 dies.
Els organismes econòmics internacionals, tals com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, no poden seguir ignorant la realitat dels fets que és que el model econòmic somali és un èxit sense precedents a tota l'Àfrica negra, i haurien de començar a encoratjar els altres països de la regió perquè creïn les seves pròpies companyies marítimes com més aviat millor. El futur de l'Àfrica està en joc.
Des d'aquest punt de vista, sembla clar que, si l'Àfrica mai no ha aconseguit desenvolupar una economia industrial, no és per culpa de l'escassetat de ma d'obra, sinó per culpa de l'escassetat de demanda interna i de capital. Ara això podria començar a canviar. A Somàlia, tota una nova generació d'entrepreneurs s'ha llençat literalment a l'oceà a la recerca de capital (la reminiscència de les companyies britànica i holandesa de les Índies orientals no se li escapa a ningú). Per ara, el model de desenvolupament econòmic somali resulta molt prometedor. A la borsa de Haradheere ja hi cotitzen 72 companyies marítimes, quan fa escassos quatre mesos només n'hi cotitzaven 15, i els beneficis s'han disparat. L'agència Reuters cita una inversora local que va invertir un llançagranades en una companyia marítima i ha obtingut uns beneficis nets de 75.000 dòlars en només 38 dies.
Els organismes econòmics internacionals, tals com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, no poden seguir ignorant la realitat dels fets que és que el model econòmic somali és un èxit sense precedents a tota l'Àfrica negra, i haurien de començar a encoratjar els altres països de la regió perquè creïn les seves pròpies companyies marítimes com més aviat millor. El futur de l'Àfrica està en joc.
30 de nov. 2009
L'escepticisme fraudulent
L'escepticisme és l'actitud d'incredulitat davant dels fets. Ara bé, com que tot coneixement requereix en major o menor mesura un grau de credulitat (vegeu el problema de la inducció i el problema de la causalitat) l'escepticisme radical conduiria a no creure en absolutament res (e.g., ni tan sols en la pròpia existència). Hassan-i Sabbah probablement entraria dins d'aquesta categoria d'escèptics llunàtics.
Ara bé, en el llenguatge comú, «escepticisme» és refereix merament a l'aplicació del mètode científic, és a dir, la investigació de fenòmens per mitjà de la recerca i l'anàlisi d'evidències empíriques. Un científic creu que una hipòtesi és certa o no, en funció de les evidències empíriques existents.
El científic es diferencia del fals escèptic, o l'escèptic fraudulent, tals com els denominats escèptics de la teoria de l'evolució o els escèptics del canvi climàtic, pel fet que el veritable escèptic -el científic- descarta una creença quan se li presenten millors evidències. En canvi, el pseudoescèptic és limita a cercar dades que suportin la seva creença i ignora deliberadament totes les dades que la contradiuen.
Ara bé, en el llenguatge comú, «escepticisme» és refereix merament a l'aplicació del mètode científic, és a dir, la investigació de fenòmens per mitjà de la recerca i l'anàlisi d'evidències empíriques. Un científic creu que una hipòtesi és certa o no, en funció de les evidències empíriques existents.
El científic es diferencia del fals escèptic, o l'escèptic fraudulent, tals com els denominats escèptics de la teoria de l'evolució o els escèptics del canvi climàtic, pel fet que el veritable escèptic -el científic- descarta una creença quan se li presenten millors evidències. En canvi, el pseudoescèptic és limita a cercar dades que suportin la seva creença i ignora deliberadament totes les dades que la contradiuen.
27 de nov. 2009
L'ICFI i el dret d'auto-determinació
El 1931, Trotski va escriure:
"No és la nostra preocupació, és clar, demanar que catalans i bascos se separin d'Espanya; però és el nostre deure insistir en el seu dret de fer-ho, en el cas que així ho vulguin", i que "els treballadors defensaran total i completament el dret de catalans i bascos d'organitzar el seu estat independent en l'eventualitat que de forma majoritària aquestes nacionalitats s'expressin a favor de la separació."
Això contrasta de ple amb l'anti-nacionalisme galopant del Comitè Internacional de la Quarta Internacional, que s'oposa frontalment a qualsevol forma de nacionalisme que no sigui palestí:
"No és la nostra preocupació, és clar, demanar que catalans i bascos se separin d'Espanya; però és el nostre deure insistir en el seu dret de fer-ho, en el cas que així ho vulguin", i que "els treballadors defensaran total i completament el dret de catalans i bascos d'organitzar el seu estat independent en l'eventualitat que de forma majoritària aquestes nacionalitats s'expressin a favor de la separació."
Això contrasta de ple amb l'anti-nacionalisme galopant del Comitè Internacional de la Quarta Internacional, que s'oposa frontalment a qualsevol forma de nacionalisme que no sigui palestí:
The unity of the working class presupposes political opposition to separatism, but it does not mean identifying with the national capitalist state. On the contrary, all national divisions must be transcended in the struggle for the unity of the Spanish, European and international working class. The crisis of the nation state must find a progressive solution not in the break-up into smaller, and less viable entities based on the reactionary concept of ethnicity, but in its replacement by a more rational and universal form of economic and social organisation that corresponds more directly with the economic realities of globalised production—the United Socialist States of Europe.El pretext és que el secessionisme només alimenta una competició fratricida entre les diferents regions que condueix al desmantellament dels drets i l'erosió de les condicions de vida dels treballadors.
26 de nov. 2009
La pregària del dia d'Acció de Gràcies
Sembla ser que als Estats Units d'Amèrica s'acosta el suposat dia d'Acció de Gràcies. És el moment, doncs, de mirar aquest video del Gus Van Sant protagonitzat brillantment per William S. Burroughs, en el qual recita el poema titulat "La pregària d'Acció de Gràcies".
Hi ha una traducció barroera al Barcelona Review, per qui hi estigui interessat.
Hi ha una traducció barroera al Barcelona Review, per qui hi estigui interessat.
19 de nov. 2009
Bardot a favor d'il·legalitzar els toreros
L' actriu francesa Brigitte Bardot ha enviat una carta al partit pseudo-socialista de Catalunya (PSC), en la qual qualifica els toros de "espectacle increïblement sàdic" i es mostra favorable a la iniciativa legislativa popular que persegueix il·legalitzar els toreros. A ningú no se li escapa que matar animals gratuïtament és una salvatjada que està fora de lloc en qualsevol societat avançada. Per altra banda, també és cert que els toreros i tot el que els envolta constitueixen un atemptat de primer ordre contra l'estètica i el bon gust, i només per aquesta raó ja haurien de ser il·legalitzats.
16 de nov. 2009
L'atac contra l'USS Liberty i el seu encobriment
James Akins escriu sobre l'atac de l'exèrcit israelià contra l'USS Liberty durant la Guerra dels Sis Dies, i el posterior encobriment de l'acció per part de les autoritats. L'USS Liberty era un vaixell espia nordamericà, que el 8 de juny de 1967 es trobava en aigües internacionals, a 13 milles de la costa de Gaza. El vaixell anava degudament identificat com a pertanyent a la marina dels Estats Units d'Amèrica. Va ser sobrevolat diverses vegades per avions de guerra israelians i posteriorment bombardejat per aire i mar amb resultat de 34 mariners morts i 171 de ferits. En subsegüents "explicacions", diu Akins, els israelians es van excusar amb l'inversemblant pretext que havien confós l'USS Liberty amb un vaixell de càrrega egipci. Tot i la gravetat de l'incident i les tèrboles circumstàncies en què es va produir, les autoritats nordamericanes van donar per bona la versió isrealiana i van mirar de minimitzar l'assumpte tant com van poder, fins a l'extrem de falsificar les xifres de morts i ferits.
A Slashdot hi ha un fil de debat sobre la qüestió, on també s'esmenta l'afer Lavon, una operació subreptícia israeliana contra objectius britànics i americans a Egipte, el 1954.
11 de nov. 2009
A favor de l'impost de successions
Ara que els polítics s'han adonat que rebaixar l'impost de successions els farà guanyar vots, és previsible que res no podrà aturar la reducció d'aquest impost. Tanmateix, és necessari entendre que l'impost sobre les successions és un impost que està perfectament justificat des d'un punt de vista filosòfic, en tant que redueix l'herència i, consegüentment, les desigualtats de naixement. Mikhail Bakunin era un partidari, no ja de gravar l'herència amb un impost, sinó d'abolir-la completament:
El derecho de herencia, en nuestra opinión, debiera suprimirse, ya que mientras exista perdurará la desigualdad económica hereditaria, no la desigualdad natural de los individuos, sino la desigualdad artificial de clases -y ello siempre engendrará la desigualdad hereditaria en el desarrollo y la formación de las mentes, y cuya continuación sería la fuente y la consagración de todas las desigualdades políticas y sociales. La tarea de la justicia es establecer la igualdad para cada uno, pues aquella igualdad dependerá de la organización económica y política de la sociedad- una igualdad con la que cada uno va a comenzar su vida, y por la que cada uno, dirigido en su propia naturaleza, será el producto de sus propios esfuerzos. En nuestra opinión, la propiedad de los difuntos debería acumularse a los fondos sociales para la instrucción y la educación de los niños de ambos sexos, que incluye la manutención de ellos desde su nacimiento hasta que alcancen la mayoría de edad.Font: Socialisme sense estat, M. Bakunin.
23 agents de la CIA condemnats per terrorisme
Un jutge italià ha declarat 23 agents de la CIA culpables de segrestar un religiós a Itàlia. El segrest és la clàssica acció terrorista, i això converteix els dits agents de la CIA en culpables de terrorisme a tots els efectes. El govern dels Estats Units d'Amèrica a refusat extradir els 23 terroristes, cosa que posa de relleu fins a quin punt arriba aquesta farsa que és la suposada guerra contra el terrorisme, que no és res més que una sèrie d'agressions criminals injustificables contra països endarrerits tecnològica i culturalment.
29 d’oct. 2009
Els talibans alliberen una província afgana
Una facció de la milícia talibana liderada pel comandant Qari Ziaur Rahman ha capturat la província fronterera de Nuristan, a l'est de l'Afganistan. L'operació s'ha produït arran que les tropes americanes presents a la regió es veiessin obligades a retirar-se, davant la impossibilitat de defensar les línies d'aprovisionament i la perspectiva de l'hivern que s'acosta, amb temperatures de fins a 20 graus sota zero. Els milicians marxen cap a Mohmand i Bajur, a l'altra banda de la frontera, on s'estan produint combats amb les tropes del Pakistan, segons ha dit un comandament talibà que cita l'Asia Times.Mentrestant, a la regió tribal de Waziristan sud, continua l'ofensiva de l'exèrcit pakistanès contra suposades posicions talibanes. Dues divisions pakistaneses, 28.000 homes en total, assistides per foc d'artilleria, carros de combat i suport aeri, han aconseguit arrasar totalment la localitat de Kotkai, d'uns 6.000 habitants, i parcialment Makeen. Des de començaments d'octubre el Pakistan assegura que ha anihilat 250 milicians i ha reconegut 31 baixes a les pròpies files. Segons la ONU, l'ofensiva ha provocat 125.000 desplaçats, que se sumen als 80.500 previs.
El World Socialist Web Site cita un analista del New America Foundation, segons el qual és del tot improbable que aquesta ofensiva mercenària del Pakistan patrocinada per Washington aconseguixi algun resultat durador:
In order to meet Washington’s demands, virtually the entire military resources of the Pakistani state would have to be dedicated to combating the militants at the expense of other goals, including curbing Indian influence in the region.
Sameer Lalwani, an analyst for the New America Foundation, wrote in September that Pakistan would need to deploy as many as 370,000 to 430,000 troops to permanently suppress Taliban activity in the tribal agencies and areas of North West Frontier Province (NWFP). He estimated it would take two to five years to assemble the necessary force and would require the redeployment of 150,000 combat troops currently stationed on the Indian border, as well as massive and ongoing US logistical and financial assistance.
Lalwani’s report noted that “as the US role expands and becomes more visible, Pakistan likely would face a stiff public backlash, a steep decline in the morale of its regular and irregular forces, and a more cohesive insurgency”. He also observed that any attempt to lessen the social inequality and oppression that help fuel the Islamist rebellion would require reforms that “undermine the power of the country’s existing elites and land-owning classes, which dominate the political scene”.
26 d’oct. 2009
La teoria del búfal
La teoria del búfal, tal i com va ser enunciada per Clifford Clavin a Cheers:
La màxima velocitat a què es pot desplaçar un ramat de búfals està limitada per la màxima velocitat a què es pot desplaçar el búfal més lent del ramat, i quan el ramat és atacat són els búfals més lents i dèbils del darrere els que moren primer. Aquesta selecció natural actua en benefici del ramat, ja que la velocitat i l'estat de salut general va millorant a mesura que moren els individus més dèbils. D'una manera molt semblant, la ment humana només pot operar tan ràpid com ho poden fer les cèl·lules cerebrals més lentes. Sabem que el consum excessiu d'alcohol mata neurones. Però naturalment, primer ataca les cèl·lules més lentes i més dèbils. D'aquesta manera, el consum habitual de cervesa elimina les cèl·lules cerebrals més dèbils, fent del cervell una màquina més ràpida i eficient.
19 d’oct. 2009
Més evidències que el català no ve del llatí
Segons una investigació que he dut a terme, hi ha una gran semblança entre l'idioma ilonggo, l'irlandès i el català, com es pot veure en aquest estudi comparatiu que presento a continuació:
- Kumusta ka? (ilonggo)
- Conas atá tú? (gaèlic irlandès)
- Com estàs tu? (català)
Gibraltar viola els drets lingüístics dels castellanoparlants
El govern de Gibraltar ho reconeix obertament a la seva pàgina web:
Primary Education is free, full-time and compulsory for residents between the ages of 4+/7+ (Years R to 3) and in Middle Schools for the 8+/12 age-range (Years 4 to 7). All these schools are co-educational and English is the language of instruction.Des d'aquest blog, faig una crida a tots els militants i simpatitzants d'UPyD perquè s'immolin en massa davant l'ambaixada britànica en senyal de protesta.
7 d’oct. 2009
30 de set. 2009
Gràfic il·lustratiu
El Dandi Nihilista publica un gràfic il·lustratiu sobre la guerra contra la droga. A l'esquerra, el nombre de detencions relacionades amb la tinença i tràfic de marihuana. A la dreta, la disponibilitat de marihuana.
25 de set. 2009
Burroughs i Ginsberg discuteixen sobre la Guerra Atòmica
Un enregistrament amateur de 1984 captura un intercanvi d'opinions entre William Burroughs, Allen Ginsberg i una sèrie d'estudiants.
El document complet es pot trobar a the Pirate Bay.
El document complet es pot trobar a the Pirate Bay.
Documentats 10 assassinats perpetrats pels colpistes a Hondures
El Comité de Familiars de Detinguts Desapareguts de Hondures (COFADEH) ha documentat 10 casos d'assassinat perpetrats per les forces colpistes liderades per Goriletti. Entre les víctimes hi ha un periodista i diversos activistes polítics i sindicalistes.
23 de set. 2009
Zelaya arriba a Tegucigalpa
El president d'Hondures, Manuel Zelaya, ha aconseguit burlar l'estat policíac instaurat pel colpista Micheletti (més conegut entre els seus detractors com a Goriletti), ha arribat a la capital Tegucigalpa i s'ha refugiat a l'embaixada del Brasil. L'exèrcit ha dispersat els partidaris del president Zelaya que s'havien concentrat als voltants de l'embaixada i han rodejat l'edifici. Segons la BBC, han tallat les comunicacions, i el subministrament d'aigua i llum. També han tancat els quatre aeroports internacionals del país, amb l'objectiu d'impedir que el secretari general de l'OEA es desplaci a Hondures, com tenia previst fer.Goriletti ha llegit un comunicat en el qual demana al Brasil que entregui Zelaya, contra el qual hi ha una ordre de recerca i captura, segons ha dit. També ha dit que no entraran a l'ambaixada per la força. Goriletti reclama l'extradició de Zelaya, quan va ser el propi Goriletti qui el va expulsar del país i li ha estat impedint l'entrada tot aquest temps.
17 de set. 2009
Les tècniques de la Gran Mentida
William Burroughs va assenyalar un seguit de tècniques per a tallar la comunicació d'una altra persona:
Avinença prematura - mostrar acord abans que la persona acabi el seu argument, riure abans que acabi d'explicar una broma
Menysteniment - fer com si ningú fos capaç de dir una cosa tan estúpida i desagradable
Sobreapreciació - com si no hi hagués res més a dir sobre el tema
Fer veure que no entens les consideracions més òbvies.
En els moments crucials crear interrupcions i desviar l'atenció.
Avinença prematura - mostrar acord abans que la persona acabi el seu argument, riure abans que acabi d'explicar una broma
Menysteniment - fer com si ningú fos capaç de dir una cosa tan estúpida i desagradable
Sobreapreciació - com si no hi hagués res més a dir sobre el tema
Fer veure que no entens les consideracions més òbvies.
En els moments crucials crear interrupcions i desviar l'atenció.
15 de set. 2009
Radicals sabotegen la crònica de Telemadrid
La corresponsal de Telemadrid es disposava a fer la crònica del referèndum d'autodeterminació d'Arenys de Munt, però a l'últim moment la presència de radicals l'ha fet desistir de les seves intencions.
9 de set. 2009
Ayn Rand a la universitat
Segons informa Bloomberg, un conglomerat bancari conegut amb el nom de BB&T Corporation es dedica a fer "donacions" a universitats americanes, a canvi que aquestes incloguin Ayn Rand en el currículum.
Els banquers utilitzen les donacions per a "superar les reticències" que es troben en el món acadèmic a l'hora de promocionar aquesta escriptora, segons diuen. El 2008, van donar 2 milions de dòlars a la Universitat de Texas per crear una càtedra dedicada a l'estudi de l'objectivisme, la "filosofia" de Rand. Durant l'última dècada, en total 28 institucions han acceptat donatius de la BB&T Corp., per un import total de 30 milions de dòlars. Aquests donatius van acompanyats d'un requeriment per a promocionar les idees Ayn Rand d'una manera o d'una altra.
Ayn Rand, que va passar-se mitja vida glorificant el capitalisme misantròpic, ara depèn de la caritat d'uns banquers per a que la incloguin en els plans d'estudis de les universitats.
Els banquers utilitzen les donacions per a "superar les reticències" que es troben en el món acadèmic a l'hora de promocionar aquesta escriptora, segons diuen. El 2008, van donar 2 milions de dòlars a la Universitat de Texas per crear una càtedra dedicada a l'estudi de l'objectivisme, la "filosofia" de Rand. Durant l'última dècada, en total 28 institucions han acceptat donatius de la BB&T Corp., per un import total de 30 milions de dòlars. Aquests donatius van acompanyats d'un requeriment per a promocionar les idees Ayn Rand d'una manera o d'una altra.
Ayn Rand, que va passar-se mitja vida glorificant el capitalisme misantròpic, ara depèn de la caritat d'uns banquers per a que la incloguin en els plans d'estudis de les universitats.
8 de set. 2009
Documental prometedor: American Casino
American Casino és un documental sobre la tant famosa crisi financera dels Estats Units i la debacle del somni americà. Sembla que una còpia del documental ha estat circulant per demonoid.com, tot i que actualment el torrent està més mort que viu. Alternativament, podem agafar un avió cap als Estats Units, on hi ha diversos cinemes que l'estan passant, o esperar que la facin al Méliès o en algun altre cinema "alternatiu" de Barcelona, cosa més aviat improbable.
El tràiler:
El tràiler:
1 de set. 2009
La selecció natural segons Mankiw
L'economista Gregory Mankiw, més conegut per haver encolomat més d'1 milió d'exemplars del seu llibre de macroeconomia, ens dóna la seva explicació en relació a la correlació observada entre els resultats acadèmics i el nivell de renda dels pares de l'estudiant:
Smart parents make more money and pass those good genes on to their offspring.Sembla ser que el misteri queda resolt d'una vegada i per sempre, doncs.
9 de jul. 2009
Michael Jackson seguirà cobrant fins el 2079
El suposat Rei del Pop, Michael Jackson, recentment mort, seguirà cobrant drets d'autor des del més enllà. La llei dels Estats Units estableix que els drets d'autor de les obres creades a partir de 1978 no expiren fins al cap de 70 anys a partir de la mort de l'autor. Això vol dir que, en el cas del Michael Jackson, els seus drets sobre les obres creades a partir de 1978 seguiran operatius fins el 2079.
Originalment els drets d'autor expiraven al cap de 14 anys des de la publicació de l'obra. Un termini que, el segle XVII, es va considerar suficient per tal que l'autor pogués explotar comercialment els seus treballs. Actualment, les comunicacions i les tècniques comercials són molt més precàries, per tant el termini dels drets d'autor s'ha hagut d'ampliar fins a 70 anys a partir de la mort de l'autor, per tal d'encoratjar que l'autor segueixi produint material de qualitat des de l'altre món.
Originalment els drets d'autor expiraven al cap de 14 anys des de la publicació de l'obra. Un termini que, el segle XVII, es va considerar suficient per tal que l'autor pogués explotar comercialment els seus treballs. Actualment, les comunicacions i les tècniques comercials són molt més precàries, per tant el termini dels drets d'autor s'ha hagut d'ampliar fins a 70 anys a partir de la mort de l'autor, per tal d'encoratjar que l'autor segueixi produint material de qualitat des de l'altre món.
25 de juny 2009
L'Operació Tango
El 24 de maig passat, es va decidir el campionat de la lliga escocesa de futbol. Era l'última jornada i dos equips tenien opcions al títol. L'equip favorit no era altre que el Glasgow Rangers, però el Celtic el superaria si s'imposava a casa als Jam Tarts i el Rangers no guanyava a Dundee.
Cap al minut 20, un rumor va recórrer el Celtic Park. El Dundee havia empatat el partit contra el Rangers. El públic, esperonat per la notícia, es va posar a cridar d'emoció.
Per desgràcia pel Celtic, el rumor era fals i el Dundee no havia empatat. La falsa informació de l'empat l'havien fet córrer aficionats del Rangers via missatges SMS. Sembla ser que, dies enrere, els huns havien ideat secretament aquest pla vil en un forum d'Internet. L'havien anomenat "Operació Tango".
El Rengers va acabar guanyant 3-0 i es va proclamar campió de lliga.
Cap al minut 20, un rumor va recórrer el Celtic Park. El Dundee havia empatat el partit contra el Rangers. El públic, esperonat per la notícia, es va posar a cridar d'emoció.
Per desgràcia pel Celtic, el rumor era fals i el Dundee no havia empatat. La falsa informació de l'empat l'havien fet córrer aficionats del Rangers via missatges SMS. Sembla ser que, dies enrere, els huns havien ideat secretament aquest pla vil en un forum d'Internet. L'havien anomenat "Operació Tango".
El Rengers va acabar guanyant 3-0 i es va proclamar campió de lliga.
18 de juny 2009
Crist era favorable a l'avortament
Jesús Crist, el personatge de la Bíblia, era un partidari de l'avortament, com es pot veure en aquest passatge de l'Evangeli de Mateu:
Amén.
23 Jesús els respongué: "El qui ha posat amb mi la mà al plat és el qui em trairà. 24 Certament, el Fill de l'Home fa el camí segons el que d'ell s'ha predit, però, ai d'aquell per mitjà del qual el Fill de l'Home és lliurat! A tal home, més li valdria no haver nascut." Mateu 8-23,24
Amén.
16 de juny 2009
La desindustrialització de Detroit
El WSWS publica una sèrie de fotografies sobre la desindustrialització de Detroit. El que temps enrere havia sigut la capital mundial de l'automòbil i la capital mundial del soul, avui s'ha convertit en un lloc més aviat erm.
11 de juny 2009
II-SP recupera més de 1.000 vots robats al País Basc
En el recompte oficial que va tenir lloc ahir, la llista internacionalista II-SP va aconseguir recuperar més de 1.000 vots al País Basc, vots que havien sigut assignats a altres candidatures "per error".
És poc probable que II-SP (la candidatura més perjudicada pels "errors" que s'han produït en l'assignació de vots) pugui recuperar la totalitat dels vots que li han sigut usurpats. Arreu de l'Estat s'ha vetat la presència dels representants d'II-SP al recompte de vots. A Barcelona, per exemple, el representant d'II-SP explica que va ser expulsat del recompte, amb el pretext que la normativa havia canviat sobtadament per mitjà d'un acord verbal.
Els vots nuls, on se sospita que han anat a parar molts dels vots d'II-SP, s'han destruït o seran destruïts en les pròximes hores, amb la qual cosa serà impossible conèixer l'abast real dels "errors".
La coalició Europa dels Pobles-Verds també ha denunciat irregularitats a Navarra. Els mitjans de comunicació, per la seva banda, segueixen silenciant l'assumpte, com si aquí no hagués passat res.
És poc probable que II-SP (la candidatura més perjudicada pels "errors" que s'han produït en l'assignació de vots) pugui recuperar la totalitat dels vots que li han sigut usurpats. Arreu de l'Estat s'ha vetat la presència dels representants d'II-SP al recompte de vots. A Barcelona, per exemple, el representant d'II-SP explica que va ser expulsat del recompte, amb el pretext que la normativa havia canviat sobtadament per mitjà d'un acord verbal.
Els vots nuls, on se sospita que han anat a parar molts dels vots d'II-SP, s'han destruït o seran destruïts en les pròximes hores, amb la qual cosa serà impossible conèixer l'abast real dels "errors".
La coalició Europa dels Pobles-Verds també ha denunciat irregularitats a Navarra. Els mitjans de comunicació, per la seva banda, segueixen silenciant l'assumpte, com si aquí no hagués passat res.
9 de juny 2009
El Partit Obrer Socialista Internacionalista arrasa a Beneixida
Segons les dades del Ministeri de l'Interior, el Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI) va arrasar a Beneixida (València), on vota la vice-presidenta Fernández de la Vega, amb un total de 215 vots. El Partit Popular (PP) va quedar segon amb 141 vots i el PSOE últim amb absolutament cap vot.
A Cubells (Lleida) la Falange Española de las JONS ha tingut un creixement fulgurant. Tot i que el 2004 no va aconseguir ni un vot, aquest cop n'ha tingut 27 i s'ha convertit d'aquesta manera en la segona força política del poble, només superada per CiU, que en té 67.
A Cubells (Lleida) la Falange Española de las JONS ha tingut un creixement fulgurant. Tot i que el 2004 no va aconseguir ni un vot, aquest cop n'ha tingut 27 i s'ha convertit d'aquesta manera en la segona força política del poble, només superada per CiU, que en té 67.
II-SP denuncia frau electoral
Iniciativa Internacionalista denuncia que ha patit un robatori de vots sistemàtic al País Basc i a la resta de l'estat. Segons el diari Gara, han comprovat el robatori d'almenys 1.800 vots en 24 municipis del País Basc.
En Zumarraga, 219 de votos contabilizados por los interventores de II-SP han ido a parar a la lista del Movimiento Social Republicano, candidatura que se estrena en Gipuzkoa con un total de 267 votos.
Pese a que es en Gipuzkoa en donde GARA ha constatado más irregularidades, no es el único herrialde en que ocurre. En la localidad navarra de Mañeru los 18 sufragios de II-SP se los han computado a la asturiana UNA. Según el recuento oficial, la lista de Sastre tampoco recabó ningún apoyo en Erronkari, donde «desaparecen» los catorce contabilizados por el interventor de la coalición. En Etxalar, según el Ministerio tan sólo fueron tres los habitantes que apoyaron a II-SP, cuando el acta de escrutinio contabilizó 94.
En lo que respecta al resto del Estado español, el espectacular incremento de votos nulos y blancos ha sido alarmante, con un incremento de 57.000 en el primero y de 125.000 en el segundo en comparación con los comicios de hace cinco años. El voto blanco se ha convertido en la séptima fuerza en el Estado español, con especial relevancia en provincias como Barcelona y Madrid. En la primera se han dado 33.144 votos en blanco más que en las anteriores.
21 de maig 2009
La llei de partits no s'aplica al rei espanyol
Luis Ocampo (Iniciativa Internacionalista) es pregunta com és que cap jutge no ha interrogat el rei espanyol respecte als crims del franquisme.
L'argument d'Ocampo no es pot desestimar fàcilment. Estem parlant ni més ni menys que del successor del dictador Franco; una persona que entre d'altres coses va fer el jurament de guardar i fer guardar els principis del Movimiento Nacional. Hi ha indicis suficients per sospitar de les seves inclinacions ideològiques. Si els partits polítics espanyols poden quedar exclosos de les eleccions per raons ideològiques, sembla raonable pensar que el cap de l'estat també hauria d'estar subjecte a una llei equivalent.
L'argument d'Ocampo no es pot desestimar fàcilment. Estem parlant ni més ni menys que del successor del dictador Franco; una persona que entre d'altres coses va fer el jurament de guardar i fer guardar els principis del Movimiento Nacional. Hi ha indicis suficients per sospitar de les seves inclinacions ideològiques. Si els partits polítics espanyols poden quedar exclosos de les eleccions per raons ideològiques, sembla raonable pensar que el cap de l'estat també hauria d'estar subjecte a una llei equivalent.
16 de maig 2009
Mayor "Holmes" Oreja
El candidat del PP, Jaime Mayor Oreja, ha afirmat que xiular l'himne espanyol és "antiespanyol". Seguirem atents les aportacions d'aquest insigne pensador que és Mayor Oreja.
11 de maig 2009
La Selecció catalana de futbol jugava contra Espanya en temps de Franco
El líder del partit "Ciutadans", Albert Rivera, afirmava fa poc, en una entrevista al diari Avui, que la Selecció catalana de futbol no es pot enfrontar a la Selecció espanyola. Segons l'Albert Rivera, tal partit no és "possible", perquè "el tot no pot jugar contra la part".
Si l'Albert Rivera s'hagués molestat a mirar la no precisament escassa documentació sobre el tema hauria descobert que el partit Catalunya-Espanya és perfectament possible, com ho demostra el fet que el partit s'ha jugat en diverses ocasions, concretament 3 vegades: el 1924, el 1934 i el 1947.
A continuació reprodueixo part de la crònica del partit del 19 d'octubre de 1947 que va fer el diari la Vanguàrdia:
Si l'Albert Rivera s'hagués molestat a mirar la no precisament escassa documentació sobre el tema hauria descobert que el partit Catalunya-Espanya és perfectament possible, com ho demostra el fet que el partit s'ha jugat en diverses ocasions, concretament 3 vegades: el 1924, el 1934 i el 1947.
A continuació reprodueixo part de la crònica del partit del 19 d'octubre de 1947 que va fer el diari la Vanguàrdia:
No habían transcurrido dos minutos de partido cuando Zarra aprovechó un centro de Epi para batir a Velasco. Fué éste el único gol de la selección del resto de España. Después de un corner de Navarro y otro de Panadés, César resolvió un barullo fusilando el empate a los cinco minutos. A partir de aquí el juego se alternó ante ambas puertas, con saques de esquina de Epi, Bilbao y dos de Panadés. Repelió Bañón el último con el puño, pero quedó corto el despeje y César bombeó el segundo gol catalán a los 23 minutos. Toni y Mario substituyeron a Juanete y Panadés, y comenzó la segunda parte con buenas paradas de Velasco. No obstante, pronto bajó la calidad del juego, abundando los silbidos y los gritos de protesta. Como una chispa se produjo el tercer gol catalán. Bien centrada por Navarro, Toni con la cabeza hizo entrar la pelota por un ángulo, a los 18 minutos. La selección regional presionó con redoblados ánimos, creando bonitas combinaciones. Replicó luego el equipo del resto de España, forzando un corner que tiró Epi y, con la pelota en el terreno de nadie, bastantes fallas y muchos rebotes, finalizó el partido - arbitrado sin dificultad por Azón - y que ganó el equipo catalán por tres tantos a uno.
24 d’abr. 2009
El jutge del cas The Pirate Bay connectat amb el lobby del copyright
La setmana passada, davant l'estupefacció general, un jutge suec va condemnar els quatre propietaris de la web The Pirate Bay a un any de presó i a pagar una indemnització d'uns 3 milions d'euros a diversos companyies propietàries de propietat intel·lectual.
La sentència va ser xocant perquè durant el judici no es va poder demostrar els propietaris de The Pirate Bay haguessin infringit cap dret de propietat intel·lectual.
Ara s'ha conegut que el jutge del cas està involucrat en diverses organitzacions de defensa del copyright, concretament l'Associació Sueca pel Copyright (SFU) i l'Associació Sueca per la Protecció de la Propietat Intel·lectual (SFIR), de la qual forma part de la junta directiva. També s'ha sabut que té relacions professionals i extra-professionals amb Monica Wadsted, que en el judici representava a la industria cinematogràfica americana. Per si fos poc, resulta que el jutge anterior ja havia sigut apartat del cas per una qüestió de conflicte d'interessos.
Tot indica que ens trobem davant d'un cas evident de corrupció judicial. L'advocat de Peter Sunde, un dels condemnats, ja ha anunciat que demanarà la repetició del judici.
La sentència va ser xocant perquè durant el judici no es va poder demostrar els propietaris de The Pirate Bay haguessin infringit cap dret de propietat intel·lectual.
Ara s'ha conegut que el jutge del cas està involucrat en diverses organitzacions de defensa del copyright, concretament l'Associació Sueca pel Copyright (SFU) i l'Associació Sueca per la Protecció de la Propietat Intel·lectual (SFIR), de la qual forma part de la junta directiva. També s'ha sabut que té relacions professionals i extra-professionals amb Monica Wadsted, que en el judici representava a la industria cinematogràfica americana. Per si fos poc, resulta que el jutge anterior ja havia sigut apartat del cas per una qüestió de conflicte d'interessos.
Tot indica que ens trobem davant d'un cas evident de corrupció judicial. L'advocat de Peter Sunde, un dels condemnats, ja ha anunciat que demanarà la repetició del judici.
Sala i Martín entra a la junta del FC Barcelona
El Xaver Sala i Martín s'ha incorporat a la junta directiva del FC Barcelona. La decisió de Laporta haurà de ser ratificada a la pròxima Assemblea general, segons diu Europa Press.
No és cap sorpresa que Laporta tingui afinitat per Xavier Sala i Martín: tots dos practiquen la demagògia i els hi agrada ser el centre d'atenció. Fins ara, Sala i Martín era un personatge que et podia fer més o menys gràcia, però en tot cas no deixava de ser un clown inofensiu. El mal que podia fer era molt limitat. Però ara és diferent. Com a directiu del FC Barcelona les seves esgavellades poden tenir conseqüències greus.
L'assemblea general, si té un mínim de sentit comú, hauria d'impedir la incorporació de Sala i Martin a la junta per tots els mitjans necessaris.
No és cap sorpresa que Laporta tingui afinitat per Xavier Sala i Martín: tots dos practiquen la demagògia i els hi agrada ser el centre d'atenció. Fins ara, Sala i Martín era un personatge que et podia fer més o menys gràcia, però en tot cas no deixava de ser un clown inofensiu. El mal que podia fer era molt limitat. Però ara és diferent. Com a directiu del FC Barcelona les seves esgavellades poden tenir conseqüències greus.
L'assemblea general, si té un mínim de sentit comú, hauria d'impedir la incorporació de Sala i Martin a la junta per tots els mitjans necessaris.
Filtre contra espanyols maleducats
Els tècnics de poble.cat han inventat un filtre que elimina els
comentaris d'espanyols maleducats de diversos fòrums d'internet.
comentaris d'espanyols maleducats de diversos fòrums d'internet.
17 d’abr. 2009
La premsa celebra l'execució sumaríssima dels pirates
El WSWS publica un article interessant sobre el rescat del capità Richard Phillips.
Resulta que els tres pirates sanguinaris que van ser assassinats per les forces especials de la marina ianqui, eren uns adolescents inexperts que havien acceptat negociar i estaven sent remolcats pel destructor americà des d'on van disparar els franctiradors. El quart "pirata", de 16 anys, ja s'havia entregat i estava sent atès de les ferides que s'havia fet durant l'abordatge al Maersk Alabama.
Resulta que els tres pirates sanguinaris que van ser assassinats per les forces especials de la marina ianqui, eren uns adolescents inexperts que havien acceptat negociar i estaven sent remolcats pel destructor americà des d'on van disparar els franctiradors. El quart "pirata", de 16 anys, ja s'havia entregat i estava sent atès de les ferides que s'havia fet durant l'abordatge al Maersk Alabama.
Every police department is trained to deal with such events. Manuals for how they should be handled universally stress that the objective is to resolve the incident peacefully, protect the lives of the hostages and the police, and, if possible, avoid the application of lethal force.
In this instance, the hostage-taking was transformed into a media-orchestrated drama and a high-stakes political test of President Barack Obama’s willingness to use armed force. The killing of the pirates became a political objective in its own right.
In the aftermath of the killings, the media exploited the American public’s understandable relief over Captain Phillips’ survival and turned it into a bloodthirsty celebration of executions by sniper fire. Totally lost in the media’s perverse satisfaction that the pirates—three Somali teenagers—were killed has been any questioning of whether the shootings were justified or, even within the framework of US foreign policy, advisable.
14 d’abr. 2009
Els pirates de Somàlia prometen venjança
Els denominats "pirates" de Somàlia han promès venjança, després que tres dels seus efectius fossin abatuts a trets durant l'operació de rescat del capità americà retingut, duta a terme per la marina dels Estats Units.
Els suposats "pirates" no són res més que entrepreneurs en el sentit clàssic del terme, és a dir, algú que s'apropia d'un bé que en principi era de domini públic (en aquest cas el Golf d'Aden), amb l'objectiu de fer pagar a la gent que en vulgui fer ús. En lloc de premiar l'esperit emprenedor d'aquests somalis, els americans i la resta de potències occidentals pretenen enfonsar-los el negoci, utilitzant una violència homicida si fa falta, com ha quedat demostrat.
Un altre cop, surt a la llum la hipocresia de les potències capitalistes: per una banda, prediquen les virtuts de l'economia de mercat, per l'altra, quan un emprenedor estranger amenaça els seus interessos econòmics immediats, no dubten a tirar-se-li al coll com gossos rabiosos.
Els suposats "pirates" no són res més que entrepreneurs en el sentit clàssic del terme, és a dir, algú que s'apropia d'un bé que en principi era de domini públic (en aquest cas el Golf d'Aden), amb l'objectiu de fer pagar a la gent que en vulgui fer ús. En lloc de premiar l'esperit emprenedor d'aquests somalis, els americans i la resta de potències occidentals pretenen enfonsar-los el negoci, utilitzant una violència homicida si fa falta, com ha quedat demostrat.
Un altre cop, surt a la llum la hipocresia de les potències capitalistes: per una banda, prediquen les virtuts de l'economia de mercat, per l'altra, quan un emprenedor estranger amenaça els seus interessos econòmics immediats, no dubten a tirar-se-li al coll com gossos rabiosos.
24 de març 2009
La retòrica fraudulenta d'Arcadi Espada
El diari Avui publica una entrevista amb el tal Arcadi Espada, on torna a quedar clar que els nacionalistes no-nacionalistes espanyols són incapaços d'articular un discurs mínimament intel·legible:
Si hi ha un concepte nació diferent del concepte estat, el resultat d'equiparar els dos conceptes és que un dels dos desapareix, i això només fa que minvar la capacitat que tenim per explicar la realitat.
A l'Arcadi Espada no li interessa explicar la realitat. El que li interessa és aplanar el terreny a la seva lògica circular: "Catalunya no pot ser una nació perquè no té estat, i no pot tenir estat perquè no és una nació."
Imaginem que l’Estatut digués, simplement, que Catalunya és una nació. Hi estaria d’acord?L'individu vol redefinir el llenguatge al més pur estil orwellià amb l'objectiu de fer desaparèixer conceptes.
Per a mi, que l’Estatut proclami que Catalunya és una nació és com si proclama que els gossos tenen sis potes.
Insisteixo. Li semblaria bé o malament?
No té cap importància. Ni en el cas d’Espanya tampoc. L’únic concepte racional, il·lustrat, de nació, és el que l’equipara a l’Estat. En aquest sentit, com que Catalunya no té un Estat, Catalunya no és una nació. L’única manera de treure el concepte de nació del bagul de la ignorància i la inconsciència tribal és assimilar-ho a un Estat.
Si hi ha un concepte nació diferent del concepte estat, el resultat d'equiparar els dos conceptes és que un dels dos desapareix, i això només fa que minvar la capacitat que tenim per explicar la realitat.
A l'Arcadi Espada no li interessa explicar la realitat. El que li interessa és aplanar el terreny a la seva lògica circular: "Catalunya no pot ser una nació perquè no té estat, i no pot tenir estat perquè no és una nació."
17 de març 2009
Demostren la inexistència de Déu
La demostració de la no existència de Déu ha aparegut en un principi al fòrum d'ADECAF i posteriorment a Indymedia Barcelona:
Dios no puede existir porque Dios, para serlo, debe ser omnipotente, pero la existencia de Dios supondría una verdad que ese mismo Dios no podría modificar, luego ya no sería omnipotente, luego Dios no existe. Y esto es definitivo e irrefutable.
16 de març 2009
Josep Pla era partidari d'aliar-se amb els "moros" contra els espanyols
Segons l'escriptor Enric Vila, Josep Pla era partidari de fer una aliança amb els moros per lluitar contra els espanyols:
Enric Vila reivindica que Josep Pla va ser independentista en la seva joventut: "El 1923, Pla escriu al seu germà que no li estranyaria veure la independència de Catalunya. Li fa notar que d’entre tots els països que s’han mantingut neutrals en la Primera Guerra Mundial, Espanya és l’únic que té la moneda devaluada. Li diu que Catalunya hauria d’aprofitar l’ocasió per fer «una aliança amb els moros». Els moros són els rifenys que lidera Abd-el-Krim, una mena de Zorro del Magrib que un parell d’anys abans havia fet una escabetxina de soldats espanyols a Annual".
"No és -afegeix- una opinió dita tot passant. Mesos més tard, ja des de París, Pla li escriu a Carles Riba: «Si a Catalunya hi hagués avui un polític, no faria res més que organitzar l’atemptat contra el rei i un déclenchement de l’ofensiva del Marroc. Ens ho prendran sempre tot si no ens posem en el seu terreny i no lluitem amb les seves armes»".
4 de març 2009
La propietat intel·lectual és un robatori
Presentació de Rickard Falkvinge, fundador del Piratpartiet:
Rubianes va a l'infern
L'actor Pepe Rubianes ha mort com a conseqüència d'un càncer fulminant. Rubianes era un exponent de l'anti-Espanya, l'anti-correcció política i l'anti-liberalisme, era, en definitiva, un home com cal.
Eleccions-farsa a Euskadi
Les eleccions-farsa que s'han celebrat a Euskadi deixen oberta la possibilitat que es constitueixi un govern nacionalista liderat pel PSE-PSOE i amb el suport del PP. Això no seria possible si no s'hagués impedit la participació a les eleccions a la llista Demokrazia 3 Milioi, que ha recollit més de 100.000 vots nuls. El gran damnificat d'aquestes eleccions és el poble basc, que serà governat per un govern no representatiu, resultat d'unes eleccions fraudulentes.
17 de febr. 2009
Enèssima derrota del liberalisme
El liberalisme continua fracassant a marxes forçades. Aquest cop ha sigut Hugo Chávez qui ha guanyat el referèndum contra l'oposició, que tenia el suport dels "liberals". Avui en dia, no hi ha res que garanteixi més una derrota que tenir el suport dels liberals.
El candidat republicà a la presidència dels Estats Units, John McCain, ja va ser víctima del suport dels liberals. Abans, el capitalisme de laisez-faire, ja s'havia enfonsat com un castell de cartes, provocant una crisi econòmica sense precedents. Per altra banda, el braç armat del liberalisme segueix empantanegat a l'Afganistan, sense gaires esperances de poder evitar una humiliació total i absoluta a mans d'una colla de pagesos analfabets.
El candidat republicà a la presidència dels Estats Units, John McCain, ja va ser víctima del suport dels liberals. Abans, el capitalisme de laisez-faire, ja s'havia enfonsat com un castell de cartes, provocant una crisi econòmica sense precedents. Per altra banda, el braç armat del liberalisme segueix empantanegat a l'Afganistan, sense gaires esperances de poder evitar una humiliació total i absoluta a mans d'una colla de pagesos analfabets.
14 de febr. 2009
La causa per deportar els negacionistes del canvi climàtic a l'Àfrica
Alex Birch explica en el seu blog el patró comú en el qual encaixen la majoria dels negacionistes del canvi climàtic: són idiotes que promouen la industrialització del tercer món, l'augment de la població mundial i alguna forma "única" de capitalisme occidental. En resum, conclou, són progressistes que no en tenen ni idea. Birch suggereix "exportar" tots aquests negacionistes a l'Àfrica, on tant hi fa calor, com hi ha superpoblació. Si realment és aquest el futur que els hi agrada, que el visquin ara, afirma.
12 de febr. 2009
La guerra contra el terrorisme és una gran mentida
Article de l'economista nord-americà Paul Craig Roberts, assessor de Ronald Reagan els anys 1980, a l'American Free Press:
According to US government propaganda, terrorist cells are spread throughout America, making it necessary for the government to spy on all Americans and violate most other constitutional protections. Among President Bush’s last words as he left office was the warning that America would soon be struck again by Muslim terrorists.
If America were infected with terrorists, we would not need the government to tell us. We would know it from events. As there are no events, the US government substitutes warnings in order to keep alive the fear that causes the public to accept pointless wars, the infringement of civil liberty, national ID cards, and inconveniences and harassments when they fly.
The most obvious indication that there are no terrorist cells is that not a single neocon has been assassinated. I do not approve of assassinations, and am ashamed of my country’s government for engaging in political assassination. The US and Israel have set a very bad example for al Qaeda to follow.
The US deals with al Qaeda and Taliban by assassinating their leaders, and Israel deals with Hamas by assassinating its leaders. It is reasonable to assume that al Qaeda would deal with the instigators and leaders of America’s wars in the Middle East in the same way.
[...]
If, as neocons constantly allege, terrorists can smuggle nuclear weapons or dirty bombs into the US with which to wreak havoc upon our cities, terrorists can acquire weapons with which to assassinate any neocon or former government official.
Yet, the neocons, who are the Americans most hated by Muslims, remain unscathed.
The “war on terror” is a hoax that fronts for American control of oil pipelines, the profits of the military-security complex, the assault on civil liberty by fomenters of a police state, and Israel’s territorial expansion.
There were no al Qaeda in Iraq until the Americans brought them there by invading and overthrowing Saddam Hussein, who kept al Qaeda out of Iraq. The Taliban is not a terrorist organization, but a movement attempting to unify Afghanistan under Muslim law. The only Americans threatened by the Taliban are the Americans Bush sent to Afghanistan to kill Taliban and to impose a puppet state on the Afghan people.
Hamas is the democratically elected government of Palestine, or what little remains of Palestine after Israel’s illegal annexations. Hamas is a terrorist organization in the same sense that the Israeli government and the US government are terrorist organizations. In an effort to bring Hamas under Israeli hegemony, Israel employs terror bombing and assassinations against Palestinians. Hamas replies to the Israeli terror with homemade and ineffectual rockets.
[...]
The US brands Hamas and Hezbollah “terrorist organizations” for no other reason than the US is on Israel’s side of the conflict. There is no objective basis for the US Department of State’s “finding” that Hamas and Hezbollah are terrorist organizations. It is merely a propagandistic declaration.
Americans and Israelis do not call their bombings of civilians terror. What Americans and Israelis call terror is the response of oppressed people who are stateless because their countries are ruled by puppets loyal to the oppressors. These people, dispossessed of their own countries, have no State Departments, Defense Departments, seats in the United Nations, or voices in the mainstream media. They can submit to foreign hegemony or resist by the limited means available to them.
[...]
The retired American generals who serve as war propagandists for Fox “News” are forever claiming that Iran arms the Iraqi and Afghan insurgents and Hamas. But where are the arms? To deal with American tanks, insurgents have to construct homemade explosive devices out of artillery shells. After six years of conflict the insurgents still have no weapon against the American helicopter gunships. Contrast this “arming” with the weaponry the US supplied to the Afghans three decades ago when they were fighting to drive out the Soviets.
The films of Israel’s murderous assault on Gaza show large numbers of Gazans fleeing from Israeli bombs or digging out the dead and maimed, and none of these people are armed. A person would think that by now every Palestinian would be armed, every man, woman, and child. Yet, all the films of the Israeli attack show an unarmed population. Hamas has to construct homemade rockets that are little more than a sign of defiance. If Hamas were armed by Iran, Israel’s assault on Gaza would have cost Israel its helicopter gunships, its tanks, and hundreds of lives of its soldiers.
Hamas is a small organization armed with small caliber rifles incapable of penetrating body armor. Hamas is unable to stop small bands of Israeli settlers from descending on West Bank Palestinian villages, driving out the Palestinians, and appropriating their land.
The great mystery is: why after 60 years of oppression are the Palestinians still an unarmed people?
11 de febr. 2009
El Papa de Roma fa apologia de la família
El Papa de Roma, Benedictus XVI, fa apologia de la família. Ho podem comprovar en aquest discurs d'obertura de l'assemblea eclesial de la diòcesis de Roma, pronunciat el juny del 2005. En el discurs (especialment soporífer) el Papa afirma que la "família de Nazaret" ha de ser el model de vida dels catòlics:
"Así pues, la Familia de Nazaret ha de ser para nuestras familias y para nuestras comunidades objeto de oración constante y confiada, además de modelo de vida."D'entrada, hom es pregunta si, des d'un punt de vista purament higiènic, és gaire recomanable tenir un model de vida tal que et porta a parir un nen en un estable, una instal·lació que no reuneix cap mena de garantia sanitària, sense assistència tècnica de cap tipus. Deixant de banda els aspectes més pràctics, la qüestió és quina mena de "referent moral" és la dita "família de Nazaret". Terry Eagleton, l'eminent crític literari, respon aquesta qüestió en un article al New Statesman.
The New Testament is also largely silent about the family, though what little it has to say is unremittingly hostile. With commendable impudence, the boy Jesus refuses to apologise to his distraught parents for wandering off. He insists instead that what he calls his Father's business takes priority over domestic loyalties.El Jesús de Nazaret és essencialment un fanàtic anti-família, i no pas el tontaina que l'Església ens ha estat fent creure que era.
[...]
Jesus makes a point of his homelessness. He has no respectable suburb to which he can retire after a hard day's healing, and has harsh words for an intending follower who wants to say goodbye to his family before joining up. He tells his followers brutally that the choice is between their parents (whom they must "hate") and himself.
[...]
When a woman in the crowd loudly blesses the womb that bore him, he spurns this pious compliment, observing in his customarily acidic way that the blessed are, rather, those who keep God's word. When his mother and brothers ask to see him, he tells them abruptly to wait, commenting that his true mother and brothers are those who do God's will. In short, he goes out of his way to put the skids under the whole ideology of family values.
10 de febr. 2009
El terrorisme "filantròpic" de Bill Gates
Bill Gates no es conforma amb ser l'antic cap i actual propietari d'una empresa que ha estat condemnada per pràctiques monopolístiques il·legals a tres continents diferents. A part d'això també es dedica al terrorisme filantròpic.
L'últim atemptat del suposat "filantrop" va tenir lloc a la conferència Technology Entertainment Design de Long Beach, Californa, en el transcurs de la qual Bill Gates va obrir un pot ple de mosquits en un auditori ple de persones, mentre assenyalava que "la malària la transmeten els mosquits" i que "no hi ha cap motiu pel qual només els pobres s'hagin d'infectar."
L'últim atemptat del suposat "filantrop" va tenir lloc a la conferència Technology Entertainment Design de Long Beach, Californa, en el transcurs de la qual Bill Gates va obrir un pot ple de mosquits en un auditori ple de persones, mentre assenyalava que "la malària la transmeten els mosquits" i que "no hi ha cap motiu pel qual només els pobres s'hagin d'infectar."
L'abast dels missils israelians
Mapa de Palestina que mostra l'abast dels missils israelians (en groc):
6 de febr. 2009
Què faran amb els presoners?
El president dels Estats Units diu que vol desmantellar la presó il·legal de Guantanamo, però al mateix temps no vol alliberar els presoners que hi ha retinguts il·legalment. La solució? Enviar els presoners il·legals a Europa. Empar Moliner escriu:
Llegeixo a l’AVUI de dimarts que Obama ha admès que, “un cop alliberats, els presoners de Guantánamo puguin atacar els EUA”. En una entrevista a la NBC li preguntaven si es pot garantir que “no intentaran participar en un altre atac” i la seva resposta va ser que no. Si diu que poden garantir que no intentaran “participar en un altre atac”, significa que “ja van participar en un atac”. Si no, no diria un altre atac”. Diria “un atac”. I aleshores, si ja van participar en un atac, vol dir que són culpables de terrorisme.
És clar que també pot passar que no en siguin, i que al locutor de la NBC i al president nord-americà els hagi traït el subconscient. Segons l’AVUI, la majoria de presoners estan detinguts sense càrrecs. I si estan detinguts sense càrrecs vol dir que no han participat –o no s’ha pogut provar que hagin participat– en un atac. I aleshores, el president nord-americà i el locutor de la NBC del que tenen por és que s’hagin tornat terroristes en els set anys a Guantánamo. Jo també en tindria, francament. Per molt pacífic que siguis, set anys en una gàbia et deuen alterar. Per tot plegat, m’emociona que Obama demani “als presidents europeus –entre ells l’espanyol– que acullin alguns dels presoners de Guantánamo als seus territoris”.
5 de febr. 2009
Fracassa la "democràcia" a l'Iraq
Els irquians cada cop veuen més clar que el sistema polític imposat pels americans no és res més que una aixecada de camisa monumental. La participació a les successives eleccions no ha fet més que davallar: a les eleccions del desembre de 2005 aproximadament un 80% del iraquians hi van participar, mentre que a les eleccions de la setmana passada la participació amb prou feines va passar del 50%. A les províncies dominades pels kurds ni tan sols s'hi han pogut fer eleccions, per falta d'acord sobre el sistema de "representació" (ie., el repartiment del poder).
El WSWS diu:
El WSWS diu:
The Los Angeles Times wrote on Monday that the turnout had failed "to meet expectations". A British-based academic on Iraqi politics, Toby Dodge, told Reuters: "The lower turnout I think would reflect cynicism but also world-weariness with the vote. You had that huge tide of expectation in 2005... and that crashed against the reality of a fairly incompetent ruling elite."La màxima motivació per votar és "parar els kurds":
Even a legislator of Maliki's Da'wa Party, Ali al-Adeeb, commented to McClatchy Newspapers: "There was a mood of apathy before the elections. Many asked themselves—what is the good, why should we vote and for what?"
The barely mentioned reality is that Iraq has been devastated and much of its population of 26 million reduced to utter misery. Over 1.2 million have been killed, a similar number are disabled with horrific injuries and some 4 million are refugees in neighbouring countries or classified as "internally displaced persons". A vast amount of personal property has been destroyed or damaged.
Even before the impact of the global recession, over 50 percent of the workforce was unemployed or underemployed. People in Iraq's cities cannot rely on the provision of basic services such as health care, electricity, trash collection, a functioning sewerage system and even clean water—services that are essential to civilised life.
Discontent and unrest is only restrained by exhaustion after years of death and destruction, and the repressive role of about 140,000 American troops and 500,000 soldiers, police and militiamen loyal to the various factions within the pro-US Iraqi government. Moreover, a political perspective is lacking as to how to end US domination. Millions of people are preoccupied with rebuilding their shattered lives and have no confidence in any of the 100 or so parties contesting the election.
Some of the lowest voter turnouts were recorded in the provinces where the Shiite movement led by cleric Moqtada al-Sadr once had a broad following among the working class due to its populist denunciations of the occupation and professed concern for the plight of the poor. Over the past three years, support for the Sadrists has been largely shattered by a combination of US and Iraqi government repression and the incorporation of most of its leadership into the US-established state. Moqtada al-Sadr eventually left the country some time in 2007 to undertake religious studies in Iran.
The Sadrists did not stand any candidates in the elections under their own banner. From his self-imposed exile, Sadr called on Iraqis to vote for the candidates of two independent Shiite lists. Instead, voters stayed away in large numbers.
In Basra and Maysan provinces, where Maliki ordered major military operations in early 2008 against Sadrist-influenced Shiite militiamen, the turnout was 48 and 46 percent respectively. In Baghdad, where one third of the population lives in the densely populated and poverty-stricken former Sadrist stronghold of Sadr City that was besieged by US troops last year, just 40 percent voted—half as many as in the December 2005 election.
The highest turnouts occurred in provinces with large Sunni Arab populations: Salah Ad Din (65 percent), Nineveh (60 percent) and Diyala (57 percent). In part, Sunni voters appear to have responded to a communal campaign to curb the influence of Kurdish nationalist parties. These parties already control the Kurdish autonomous region (KRG) in Iraq's north and aim to annex other northern areas, such as districts of Nineveh and the entire oil-rich province of Tamim and its capital Kirkuk.
Both Sunni and ethnic Turkomen parties openly campaigned on a program of stopping "Kurdish expansion". Whatever electoral gains they made will be presented as evidence that non-Kurds do not want to be part of a de-facto Kurdish state.
The ethnic tensions over the status of Kirkuk are in essence a conflict over which faction of the Iraqi elite will control the northern oilfields. The danger of open violence was considered so great that no vote was held for the provincial government in Tamim. A resolution, however, cannot be delayed indefinitely and could trigger civil war between the central government in Baghdad and the Kurdish region.
3 de febr. 2009
Sala-i-Martin a favor de l'intervencionisme
Sala-i-Martin, el suposat economista liberal, defensa l'intervencionisme en el sector educatiu a l'últim article que ha publicat a la Vanguardia:
L'esperit emprenedor és un esperit anti-natural i la prova és que, si fos natural, no hi hauria cap necessitat d'inculcar-lo. A ningú se li acudiria, per exemple, inculcar l'esperit de supervivència. Els esperits naturals no cal inculcar-los perquè ja es donen de forma espontània i natural, com el seu nom indica. No només és l'esperit emprenedor un esperit anti-natural, sinó que és un esperit del qual actualment al món n'existeix un excedent alarmant. Precisament per aquest motiu tanquen tantes empreses: perquè l'economia no pot sostenir tants esperits emprenedors. Però això no atura el professor Sala-i-Martin. És igual que en el mercat hi hagi un excedent d'esperit emprenedor, ell vol que encara n'hi hagi més.
Quina lliçó en podem treure de tot això? És evident: que el liberalisme és una ideologia fraudulenta. El liberalisme es presenta a si mateix com una ideologia contra l'intervencionisme, però en realitat és una ideologia que està a favor de l'intervencionisme, sempre i quan el dit intervencionisme coincideixi amb els objectius sinistres que persegueixen els liberals.
[D]eben empezar a introducirse aquellas reformas que no van a tener efectos a corto plazo [...] entre ellas, la transformación del sistema educativo para fomentar la creatividad y el espíritu emprendedor de los jóvenes.El que ens està dient el professor Sala-i-Martin és que és un partidari d'inculcar un esperit arbitrari als joves. Si això no és intervencionisme que algú m'expliqui què és.
L'esperit emprenedor és un esperit anti-natural i la prova és que, si fos natural, no hi hauria cap necessitat d'inculcar-lo. A ningú se li acudiria, per exemple, inculcar l'esperit de supervivència. Els esperits naturals no cal inculcar-los perquè ja es donen de forma espontània i natural, com el seu nom indica. No només és l'esperit emprenedor un esperit anti-natural, sinó que és un esperit del qual actualment al món n'existeix un excedent alarmant. Precisament per aquest motiu tanquen tantes empreses: perquè l'economia no pot sostenir tants esperits emprenedors. Però això no atura el professor Sala-i-Martin. És igual que en el mercat hi hagi un excedent d'esperit emprenedor, ell vol que encara n'hi hagi més.
Quina lliçó en podem treure de tot això? És evident: que el liberalisme és una ideologia fraudulenta. El liberalisme es presenta a si mateix com una ideologia contra l'intervencionisme, però en realitat és una ideologia que està a favor de l'intervencionisme, sempre i quan el dit intervencionisme coincideixi amb els objectius sinistres que persegueixen els liberals.
30 de gen. 2009
La guerra contra la guerra contra el terrorisme
El terrorisme, en tant que tàctica militar, no pot ser mai l'objectiu d'un guerra. Fer una guerra contra el "terrorisme" té tant sentit com fer una guerra contra l'emboscada o contra la maniobra de tenalles, és a dir, cap en absolut. Només un retrassat mental es pot creure que la guerra contra el terrorisme és realment una guerra contra el terrorisme.
La guerra contra el terrorisme el que és és un pretext. La cosa funciona de la següent manera: suposem que hi ha una regió rica en algun recurs energètic estratègic concret que es troba envoltada de potències regionals enemigues. Sorgeix la necessitat d'obrir una via de transport que permeti extreure el dit recurs energètic de la regió. El que es fa, per exemple, és finançar i promocionar un grup local de subversius fanàtics (els denominats "terroristes") amb l'objectiu que desestabilitzin la regió. Un cop desestabilitzada, ja es pot enviar l'exèrcit a "estabilitzar-la", establir-hi un important contingent militar i construir una canonada o el que faci falta. Tot això, òbviament, es fa d'amagatotis, i la intervenció "antiterrorista" es presenta a l'opinió pública com un acte necessari per garantir la "seguretat", per "alliberar" uns desgraciats del Tercer Món, et cetera.
Llavors, els estats que són susceptibles de ser atacats pels dits "terroristes" posen en marxa els mecanismes propis de l'estat policíac. Es redueixen o s'eliminen per complet les garanties jurídiques i els drets civils bàsics, com és la llibertat d'expressió, que són la base de la suposada societat democràtica, amb el pretext de la lluita antiterrorista. S'espien les comunicacions privades a gran escala. La policia secreta comença a raptar "sospitosos", que són traslladats a presons clandestines i retinguts il·legalment durant mesos i anys. Les tortures es converteixen un procediment acceptable. Tots aquests abusos poden afectar eventualment a qualsevol persona, amb independència de la seva raça, religió o creences, sent com és la noció de "terrorisme" un concepte abstracte i indefinit, que es pot eixamplar a conveniència per incloure qualsevol persona o organització que resulti molesta a l'autoritat antiterrorista.
És necessari entendre que la noció de "terrorisme", en definitiva, el que és és una fal·làcia. No existeix tal cosa com el "terrorisme". El que existeix és violència. Hi ha violència per part d'estats i violència per part d'entitats que no són estats. No es pot pretendre que la violència, pel simple fet de venir d'un estat, estigui automàticament justificada, ni que pel simple fet de no venir d'un estat no estigui justificada. La civilització occidental, si és que realment pretén ser una civilització, el que ha de fer és posar tots els mitjans necessaris per destruir l'embrió del totalitarisme abans que sigui massa tard. Aquest embrió que es fa dir "guerra contra el terrorisme".
La guerra contra el terrorisme el que és és un pretext. La cosa funciona de la següent manera: suposem que hi ha una regió rica en algun recurs energètic estratègic concret que es troba envoltada de potències regionals enemigues. Sorgeix la necessitat d'obrir una via de transport que permeti extreure el dit recurs energètic de la regió. El que es fa, per exemple, és finançar i promocionar un grup local de subversius fanàtics (els denominats "terroristes") amb l'objectiu que desestabilitzin la regió. Un cop desestabilitzada, ja es pot enviar l'exèrcit a "estabilitzar-la", establir-hi un important contingent militar i construir una canonada o el que faci falta. Tot això, òbviament, es fa d'amagatotis, i la intervenció "antiterrorista" es presenta a l'opinió pública com un acte necessari per garantir la "seguretat", per "alliberar" uns desgraciats del Tercer Món, et cetera.
Llavors, els estats que són susceptibles de ser atacats pels dits "terroristes" posen en marxa els mecanismes propis de l'estat policíac. Es redueixen o s'eliminen per complet les garanties jurídiques i els drets civils bàsics, com és la llibertat d'expressió, que són la base de la suposada societat democràtica, amb el pretext de la lluita antiterrorista. S'espien les comunicacions privades a gran escala. La policia secreta comença a raptar "sospitosos", que són traslladats a presons clandestines i retinguts il·legalment durant mesos i anys. Les tortures es converteixen un procediment acceptable. Tots aquests abusos poden afectar eventualment a qualsevol persona, amb independència de la seva raça, religió o creences, sent com és la noció de "terrorisme" un concepte abstracte i indefinit, que es pot eixamplar a conveniència per incloure qualsevol persona o organització que resulti molesta a l'autoritat antiterrorista.
És necessari entendre que la noció de "terrorisme", en definitiva, el que és és una fal·làcia. No existeix tal cosa com el "terrorisme". El que existeix és violència. Hi ha violència per part d'estats i violència per part d'entitats que no són estats. No es pot pretendre que la violència, pel simple fet de venir d'un estat, estigui automàticament justificada, ni que pel simple fet de no venir d'un estat no estigui justificada. La civilització occidental, si és que realment pretén ser una civilització, el que ha de fer és posar tots els mitjans necessaris per destruir l'embrió del totalitarisme abans que sigui massa tard. Aquest embrió que es fa dir "guerra contra el terrorisme".
23 de gen. 2009
Mr Churchill: un antisemita, fan de Hitler i Mussolini
És ben sabut per tothom que Winston Churchill era un porc imperialista. El que no sap tanta gent és que també era un admirador de Hitler i Mussolini, i un antisemita declarat. Per sobre de tot, Churchill era un anti-comunista fanàtic. El 1927, es va dirigir amb aquestes paraules al Partit Feixista d'Itàlia:
En un article publicat el 1920, afirmava:
If I had been an Italian, I would have been entirely with you from the beginning to the end of your victorious struggle against the bestial appetites and passions of Leninism.En relació a la guerra civil espanyola, va comentar:
I will not pretend that, if I had to choose between Communism or Nazism, I would choose Communism.Quan Hitler es va fer amb el poder, Churchill va proclamar:
If our country were defeated, I hope we should find a champion as indomitable to restore our courage and lead us back to our place among the nations.Churchill acusava els jueus d'estar darrere la Revolució Francesa i la Revolució Russa. Creia que el bolxevisme era una maquinació jueva que tenia com a objectiu instaurar un govern comunistoide mundial, controlat secretament pels jueus.
En un article publicat el 1920, afirmava:
This movement among the Jews is not new. From the days of Spartacus-Weishaupt to those of Karl Marx, and down to Trotsky (Russia), Bela Kun (Hungary), Rosa Luxembourg (Germany), and Emma Goldman (United States)... this worldwide conspiracy for the overthrow of civilisation and for the reconstitution of society on the basis of arrested development, of envious malevolence, and impossible equality, has been steadily growing. It played, as a modern writer, Mrs. Webster, has so ably shown, a definitely recognisable part in the tragedy of the French Revolution. It has been the mainspring of every subversive movement during the Nineteenth Century; and now at last this band of extraordinary personalities from the underworld of the great cities of Europe and America have gripped the Russian people by the hair of their heads and have become practically the undisputed masters of that enormous empire.Churchill veia en el sionisme un antídot contra el comunisme. En conseqüència, n'era un fervent partidari:
There is no need to exaggerate the part played in the creation of Bolshevism and in the actual bringing about of the Russian Revolution by these international and for the most part atheistical Jews. It is certainly a very great one; it probably outweighs all others. With the notable exception of Lenin, the majority of the leading figures are Jews. Moreover, the principal inspiration and driving power comes from the Jewish leaders.
Zionism has already become a factor in the political convulsions of Russia, as a powerful competing influence in Bolshevik circles with the international communistic system. Nothing could be more significant than the fury with which Trotsky has attacked the Zionists generally, and Dr. Weizmann, in particular. The cruel penetration of his mind leaves him in no doubt that his schemes of a worldwide communist State under Jewish domination are directly thwarted and hindered by this new ideal, which directs the energies and the hopes of Jews in every land towards a simpler, a truer, and a far more attainable goal.
21 de gen. 2009
Bush se'n va, Bin Laden es queda
Ara que l'ex-president George Bush ja ha estat desallotjat de la Casa Blanca, el món pot respirar tranquil. En canvi, a Bin Laden encara ningú no l'ha pogut desallotjar de la seva cova, la cova des d'on mou els fils de la seva xarxa de milicians, Al-Qaida.
20 de gen. 2009
La carta de l'ambaixador
Les gens sorprenents acusacions d'antisemitisme per part de l'ambaixador d'Israel estan totalment fora de lloc. En cap cas un esdeveniment a favor dels àrabs es pot qualificar d'antisemita, perquè seria una contradicció, ja que no és possible anar simultàniament a favor i en contra d'una mateixa cosa. No es pot anar a favor dels àrabs i al mateix temps anar contra els semites, perquè els àrabs tècnicament són semites. La carta de l'ambaixador és una farsa.
18 de gen. 2009
El problema de les armes de contraban
Per acabar amb el problema de les armes de contraban, el que ha de fer Israel és aixecar el setge que té sobre Palestina, de manera que els palestins puguin comprar les armes lliurement al mercat internacional.
La solució és òbvia i ben senzilla de dur a terme: només cal que les autoritats israelites donin l'ordre d'aixecar el bloqueig. En lloc d'això, el que han fet és donar l'ordre de massacrar un miler de palestins.
A la llum dels fets, resulta increïblement evident que Israel no té cap interès en acabar amb el contraban d'armes. L'objectiu real d'Israel és violentar el dret inalienable dels palestins d'obtenir armes per defensar els seus interessos. Sembla, doncs, que una vegada més es confirma el caràcter criminal i fraudulent de l'estat d'Israel.
La solució és òbvia i ben senzilla de dur a terme: només cal que les autoritats israelites donin l'ordre d'aixecar el bloqueig. En lloc d'això, el que han fet és donar l'ordre de massacrar un miler de palestins.
A la llum dels fets, resulta increïblement evident que Israel no té cap interès en acabar amb el contraban d'armes. L'objectiu real d'Israel és violentar el dret inalienable dels palestins d'obtenir armes per defensar els seus interessos. Sembla, doncs, que una vegada més es confirma el caràcter criminal i fraudulent de l'estat d'Israel.
Pilar Rahola nega que sigui una agent del Mossad
Pilar Rahola ha desmentit en un programa de TV3 que cobri dels serveis secrets israelians. De ser cert, significaria que la seva activitat de propaganda i desinformació és purament desinteressada.
15 de gen. 2009
Barcepundit és fill de puta
El president dels Estats Units ha tingut finalment la decència de reconèixer en públic que aquella història de les armes de destrucció massiva de Saddam no era res més que una presa de pèl monumental.
No es pot dir el mateix del tal Barcepundit. Si en les pròximes 48 hores no fa una declaració pública admetent que és un mentider i demanant perdó a l'opinió pública internacional, haurem d'entendre que és un fill de puta de primera categoria.
No es pot dir el mateix del tal Barcepundit. Si en les pròximes 48 hores no fa una declaració pública admetent que és un mentider i demanant perdó a l'opinió pública internacional, haurem d'entendre que és un fill de puta de primera categoria.
14 de gen. 2009
L'annexió de Palestina per part dels sionistes
Mapa que mostra la progressiva annexió de Palestina per part dels sionistes:
Font: http://www.ifamericansknew.org/history/ref-nakba.html
Font: http://www.ifamericansknew.org/history/ref-nakba.html
Els pirates de Somàlia s'uneixen a la causa palestina
Els pirates de Somàlia tornen a desafiar l'establishment internacional. Segons informacions aparegudes a DEBKAfile, els filibusters estan fent una bona feina transportant armament iranià, sobretot morters i canons antitanc i antiaeris, als palestins de Hamas, tot i els intents d'egípcis i americans per a impedir-ho.Es calcula que Hamas hauria perdut un 60% del seu arsenal en el bombardeig israelita, cosa que explicaria la poca combativitat dels milicians palestins a l'hora de plantar cara a l'exèrcit sionista. A hores d'ara, els palestins només han pogut abatre 10 soldats enemics i 3 civils, un balanç molt pobre si tenim en compte que les baixes palestines s'eleven a més de 900 morts (la meitat dels quals civils) i milers de ferits. Ni un sol tanc israelita ha estat danyat.
13 de gen. 2009
Khamenei desmobilitza els voluntaris iranians
El molt honorable Ayatollah Ali Khamenei ha ordenat la desmobilització dels voluntaris iranians que havia convocat per anar a lluitar a Gaza. "Hem d'entendre", ha dit Khamenei, "que en aquest assumpte tenim les mans lligades", segons informa DEBKAfile.
11 de gen. 2009
Israel assalta un vaixell humanitari en aigües internacionals
El Dignity un vaixell humanitari xipriota carregat amb 3,5 tones de material mèdic es dirigia cap a Gaza, amb la intenció de mitigar parcialment la situació desesperada que es viu en els hospitals d'aquesta regió. En plenes aigües internacionals, a unes 90 milles de la costa de Gaza, el Dignity va ser encerclat per mitja dotzena d'embarcacions de guerra israelites.
El vaixell humanitari va rebre foc sionista i va ser envestit per una de les embarcacions, cosa que li va provocar danys significatius. Confrontat d'aquesta manera, amb una agressió criminal, el vaixell humanitari es va veure obligat a desistir de la seva intenció d'arribar a Gaza, i va marxar cap al Líban.
L'IDF pretén que el xoc va ser "accidental", com a conseqüència d'una maniobra brusca del vaixell xipriota, segons informa la BBC.
El vaixell humanitari va rebre foc sionista i va ser envestit per una de les embarcacions, cosa que li va provocar danys significatius. Confrontat d'aquesta manera, amb una agressió criminal, el vaixell humanitari es va veure obligat a desistir de la seva intenció d'arribar a Gaza, i va marxar cap al Líban.
L'IDF pretén que el xoc va ser "accidental", com a conseqüència d'una maniobra brusca del vaixell xipriota, segons informa la BBC.
Indicis que Israel utilitza armes no-convencionals
Les forces armades israelites (IDF) podrien estar utilitzant armes no-convencionals contra els habitants de Gaza, armes tals com bombes de fòsfor i bombes clúster.
Una metge destacada a Gaza, Mona El-Farra, escriu al seu blog:
Una metge destacada a Gaza, Mona El-Farra, escriu al seu blog:
the medical teams face new sort of burns , thier is a possibility that israel uses white phosphorus against civilians, INVESTIGATION IS NEEDED AT ONCE .Mads Gilbert, un metge norueg que es troba a Gaza, creu que Israel està utilitzant un tipus d'arma experimental, concretament explosius de metall inert dens (DIME). Aquests explosius contenen una pols molt densa d'una aleació de tungstè (HMTA):
I can tell you that we have clear evidence that the Israelis are using a new type of very high explosive weapons which are called Dense Inert Metal Explosive (DIME) and are made out of a tungsten alloy.El diari The Guardian cita altres casos:
These weapons have an enormous power to explode.
The power of the explosion dissipates very quickly and the strength does not travel long, maybe 10 meters, but those humans who are hit by this explosion, this pressure wave are cut in pieces.
This was first used in Lebanon in 2006, it was used here in Gaza in 2006 and the injuries that we see in Shifa [Hospital] now, many many of them I suspect and we all suspect are the effect of DIME weapons used by the Israelis.
On the long term, these weapons will have a cancer effect on those who survive. They will develop cancer we suspect. There has been very little research on this but some research has been among other places in the United States, which show that these weapons have a high tendency to develop cancer. So they kill and those who survive risk having cancer.
"Bodies arrived severely fragmented, melted and disfigured," said Jumaa Saqa'a, a doctor at Shifa hospital, the main casualty hospital in Gaza City. "We found internal burning of organs, while externally there were minute pieces of shrapnel. When we opened many of the injured people we found dusting on the internal organs."
[...]
[Beit Lahiya, at the Kamal Odwan Hospital] too found patients with severe internal injuries without signs of any large shrapnel pieces. Often there was severe burning. "There was burning, big raw areas of charred flesh," he said. "This must be related to the type of explosive material."
Els efectes del bombardeig sionista
Imatges publicades a Cryptome.org:
Palestinian girl wounded in a strike on Beit Lahia in Gaza. Photo: Mohammed Abed/Agence France-Presse -- Getty Images
A Palestinian woman knelt beside the bodies of relatives, moments after they were killed in an Israeli missile strike outside their home in Beit Lahiya, in the northern Gaza Strip. Photo: Khalil Hamra/Associated Press
The aftermath of an airstrike in the Rafah refugee camp on Wednesday. Photo: Khaled Omar/Associated Press
A wounded Palestinian was carried near a United Nations school in Gaza. Reuters reported that two tank shells exploded outside the school, spraying shrapnel inside and outside the building where hundreds of Palestinians had sought refuge from the fighting. Photo: Ismail Zaydah/Reuters
A girl was among the dead in the air strike. About 30 people were inside the house when it was destroyed, neighbors said. Photo: Mohammed Abed/Agence France-Presse -- Getty Images
A boy's body was carried from the rubble after the strike on Mr. Rayyan's home, in Jabaliya, north of Gaza City. Mr. Rayyan was the first high-ranking Hamas figure to be killed in the Israeli campaign. Photo: Ismail Zaydah/Reuters
Men in Gaza City tended to others who were wounded on Sunday as Israeli ground troops and tanks cut through the Gaza Strip, dividing it in two. Photo: Ashraf Amra/Associated Press
Palestinian rescue workers carried a wounded prisoner amidst the rubble of the main security compound and prison in Gaza City known as the Saraya. Israeli aircraft pounded Gaza for a second day on Sunday, increasing the death toll to nearly 300. Photo: Majed Hamdan/Associated Press
Palestinian girl wounded in a strike on Beit Lahia in Gaza. Photo: Mohammed Abed/Agence France-Presse -- Getty Images
A Palestinian woman knelt beside the bodies of relatives, moments after they were killed in an Israeli missile strike outside their home in Beit Lahiya, in the northern Gaza Strip. Photo: Khalil Hamra/Associated Press
The aftermath of an airstrike in the Rafah refugee camp on Wednesday. Photo: Khaled Omar/Associated Press
A wounded Palestinian was carried near a United Nations school in Gaza. Reuters reported that two tank shells exploded outside the school, spraying shrapnel inside and outside the building where hundreds of Palestinians had sought refuge from the fighting. Photo: Ismail Zaydah/Reuters
A girl was among the dead in the air strike. About 30 people were inside the house when it was destroyed, neighbors said. Photo: Mohammed Abed/Agence France-Presse -- Getty Images
A boy's body was carried from the rubble after the strike on Mr. Rayyan's home, in Jabaliya, north of Gaza City. Mr. Rayyan was the first high-ranking Hamas figure to be killed in the Israeli campaign. Photo: Ismail Zaydah/Reuters
Men in Gaza City tended to others who were wounded on Sunday as Israeli ground troops and tanks cut through the Gaza Strip, dividing it in two. Photo: Ashraf Amra/Associated Press
Palestinian rescue workers carried a wounded prisoner amidst the rubble of the main security compound and prison in Gaza City known as the Saraya. Israeli aircraft pounded Gaza for a second day on Sunday, increasing the death toll to nearly 300. Photo: Majed Hamdan/Associated PressL'ONU acusa Israel de crims de guerra
L'Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides, Navi Pillay, ha demanat una investigació "creïble, independent i transparent" sobre els possibles crims de guerra comesos per Israel contra la població de Gaza. Segons ha dit, l'incident del dilluns passat, en el qual uns 70 civils van ser massacrats a sang freda, "sembla tenir tots els elements d'un crim de guerra".
Pitjor que l'apartheid sud-africà
Ronald Kasrils, ex-ministre d'Intel·ligència de Sud Àfrica i descendent de jueus, va arribar a la conclusió que Israel és pitjor que l'apartheid sud-africà, després de visitar el país el 2007:
Travelling into Palestine's West Bank and Gaza Strip, which I visited recently, is like a surreal trip back into an apartheid state of emergency.
It is chilling to pass through the myriad checkpoints -- more than 500 in the West Bank. They are controlled by heavily armed soldiers, youthful but grim, tensely watching every movement, fingers on the trigger.
[...]
Sweeping past the lines of Palestinians on foot or in taxis was like a view of the silent, depressed pass- office queues of South Africa's past. A journey from one West Bank town to another that could take 20 minutes by car now takes seven hours for Palestinians, with manifold indignities at the hands of teenage soldiers.
[...]
The "security barrier", as the Israeli's term it, is designed to crush the human spirit as much as to enclose the Palestinians in ghettoes. Like a reptile, it transforms its shape and cuts across agricultural lands as a steel-and-wire barrier, with watchtowers, ditches, patrol roads and alarm systems. It will be 700km long and, at a height of 8m to 9m in places, dwarfs the Berlin Wall.
The purpose of the barrier becomes clearest in open country. Its route cuts huge swathes into the West Bank to incorporate into Israel the illegal Jewish settlements -- some of which are huge towns -- and annexes more and more Palestinian territory.
[...]
The West Bank, once 22% of historic Palestine, has shrunk to perhaps 10% to 12% of living space for its inhabitants, and is split into several fragments, including the fertile Jordan Valley, which is a security preserve for Jewish settlers and the Israeli Defence Force. Like the Gaza Strip, the West Bank is effectively a hermetically sealed prison. It is shocking to discover that certain roads are barred to Palestinians and reserved for Jewish settlers. I try in vain to recall anything quite as obscene in apartheid South Africa.
9 de gen. 2009
Les atrocitats de l'exèrcit israelita es desenvolupen amb total impunitat
La massacre de 70 membres d'una família a Zeitoun, que recentment ha sortit a la llum, és l'últim exemple de la impunitat amb què actua el règim terrorista israelià. Cap a les 6:35 del passat dilluns, la casa on soldats israelians havien recluit al voltant d'un centenar de persones, membres del mateix clan familiar, va ser bombardejada reiteradament. Entre unes 60 i 70 persones van morir, entre elles dones i nens.
L'escalada d'atacs contra civils i organitzacions humanitàries a Gaza està agafant proporcions dantesques. Al camp de refugiats de Jabaliya, l'artilleria israeliana va bombardejar una escola de l'Agència per als Refugiats de les Nacions Unides (UNRWA), on s'hi havien refugiat uns 350 palestins. L'atac sionista va fer 47 morts i més de 50 ferits, 10 d'ells crítics. El cap d'operacions de l'UNRWA ha declarat que no hi havia milicians palestins a l'interior de l'escola en el moment de l'atac, i que havien donat a l'IDF les coordenades de l'edifici i de totes les altres instal·lacions on hi ha refugiats. Anteriorment, una altra escola de l'UNRWA a Khan Younis ja havia estat bombardejada, amb el resultat de 3 civils morts.
Avui mateix, l'ONU ha anunciat que suspenia totes les operacions a la zona de Gaza després que aquest matí un tanc disparés contra un camió d'ajuda humanitària a prop de Erez. El conductor del camió ha resultat mort, i dos treballadors ferits.
La Mitja Lluna Roja Palestina (PRCS) també s'ha convertit en el blanc del foc israelita. A Zamo, un soldat sionista va obrir foc contra un tècnic de la PRCS que estava practicant els primers auxilis a un ferit, amb resultat de ferida de bala a la cama. En un altre incident, soldats van disparar ràfegues contra una ambulància que transportava ferits, a Al Jurn.
La Creu Roja Internacional ha acusat Israel d'incomplir la seva obligació d'assistir els ferits i cooperar amb les organitzacions d'ajuda humanitària. En un comunicat, la Creu Roja acusa a les tropes israelianes d'impedir l'accés a ambulàncies, i de no fer res per atendre els ferits.
El govern israelià, amb un cinisme que no coneix límits, segueix responsabilitzant a terceres persones de les seves pròpies atrocitats. És evident que l'objectiu de totes aquestes accions criminals no és altre que expulsar de Gaza qualsevol observador que pugui ser testimoni de les atrocitats que s'estan cometent. Al mateix temps, volen crear un clima de terror i desesperació entre la població civil, per tal que quan s'obri la frontera egípcia es produeixi un èxode massiu de palestins cap al Sinaí.
Els governs occidentals i àrabs, amb el seu silenci i la seva passivitat, es converteixen en co-responsables dels crims perpetrats per Israel. L'ONU ja ha demanat una investigació independent sobre els últims esdeveniments, investigació que no s'arribarà a produir mai, o que si es produeix es convertirà en un frau generalitzat per eximir els oficials israelians.
L'escalada d'atacs contra civils i organitzacions humanitàries a Gaza està agafant proporcions dantesques. Al camp de refugiats de Jabaliya, l'artilleria israeliana va bombardejar una escola de l'Agència per als Refugiats de les Nacions Unides (UNRWA), on s'hi havien refugiat uns 350 palestins. L'atac sionista va fer 47 morts i més de 50 ferits, 10 d'ells crítics. El cap d'operacions de l'UNRWA ha declarat que no hi havia milicians palestins a l'interior de l'escola en el moment de l'atac, i que havien donat a l'IDF les coordenades de l'edifici i de totes les altres instal·lacions on hi ha refugiats. Anteriorment, una altra escola de l'UNRWA a Khan Younis ja havia estat bombardejada, amb el resultat de 3 civils morts.
Avui mateix, l'ONU ha anunciat que suspenia totes les operacions a la zona de Gaza després que aquest matí un tanc disparés contra un camió d'ajuda humanitària a prop de Erez. El conductor del camió ha resultat mort, i dos treballadors ferits.
La Mitja Lluna Roja Palestina (PRCS) també s'ha convertit en el blanc del foc israelita. A Zamo, un soldat sionista va obrir foc contra un tècnic de la PRCS que estava practicant els primers auxilis a un ferit, amb resultat de ferida de bala a la cama. En un altre incident, soldats van disparar ràfegues contra una ambulància que transportava ferits, a Al Jurn.
La Creu Roja Internacional ha acusat Israel d'incomplir la seva obligació d'assistir els ferits i cooperar amb les organitzacions d'ajuda humanitària. En un comunicat, la Creu Roja acusa a les tropes israelianes d'impedir l'accés a ambulàncies, i de no fer res per atendre els ferits.
El govern israelià, amb un cinisme que no coneix límits, segueix responsabilitzant a terceres persones de les seves pròpies atrocitats. És evident que l'objectiu de totes aquestes accions criminals no és altre que expulsar de Gaza qualsevol observador que pugui ser testimoni de les atrocitats que s'estan cometent. Al mateix temps, volen crear un clima de terror i desesperació entre la població civil, per tal que quan s'obri la frontera egípcia es produeixi un èxode massiu de palestins cap al Sinaí.
Els governs occidentals i àrabs, amb el seu silenci i la seva passivitat, es converteixen en co-responsables dels crims perpetrats per Israel. L'ONU ja ha demanat una investigació independent sobre els últims esdeveniments, investigació que no s'arribarà a produir mai, o que si es produeix es convertirà en un frau generalitzat per eximir els oficials israelians.
8 de gen. 2009
Israel es vol fer passar per víctima
La pretensió d'Israel de presentar-se al món com una pobra víctima dels palestins no s'aguanta per enlloc. Des del 27 de desembre, l'exèrcit Israelià ha patit 7 baixes mortals, de les quals 4 han sigut causades per foc amic. Les víctimes palestines, per la seva banda, ronden els 700 morts, i els ferits es compten per milers.
6 de gen. 2009
La gran hipocresia dels Estats Units
El 1796, en el seu últim discurs com a president, George Washington va dirigir als ciutadans americans les següents paraules:
George Washington era un home relativament savi i sabia el que es deia. Es referia al sentiment de forta admiració cap a França que existia en aquella època als Estats Units. George Washington era un partidari de la justícia i sabia que el sentimentalisme només condueix a l'arbitrarietat, que és exactament allò oposat a la justícia.
Llastimosament, els ciutadans americans i, més concretament, l'aristocràcia dirigent americana, ja fa temps que van decidir ignorar les paraules de Washington, involucrar-se sentimentalment amb el projecte sionista i deixar de banda tota noció de justícia, a no ser que aquesta coincideixi amb els interessos israelians.
La pregunta que ens hem de fer, davant l'entusiasme que demostren els Estats Units d'Amèrica per l'estat sionista, és per què no van oferir ells un petit tros del seu extens territori als jueus. Tothom sap que als Estats Units hi ha espai de sobres. Per què, en lloc de plantificar un estat enmig d'una regió, sense consultar-ho amb la gent que hi vivia, amb les conseqüències previsibles que això tindria, per què, en lloc d'això, no els hi van buscar un lloc en alguna part de Montana o Wyoming on els jueus poguessin viure sense tocar els pebrots a ningú?
La resposta a aquesta pregunta és la següent: Els Estats Units no estan disposats a donar ni un metre quadrat del seu territori perquè l'ocupi un estat jueu. No és cap sorpresa, tampoc van permetre un estat indi, i això que els indis no venien de fora, ja hi eren abans que arribessin ells.
Els Estats Units exigeixen que els països àrabs facin una concessió que els propis Estats Units no estan disposats a fer. Exigeixen que els àrabs s'apartin i facin lloc perquè s'instal·lin els jueus, quan ells són els últims que s'aparten per a fer lloc a ningú. Vet aquí, amics meus, la gran hipocresia dels Estats Units.
[N]othing is more essential than that permanent, inveterate antipathies against particular nations, and passionate attachments for others, should be excluded; and that, in place of them, just and amicable feelings towards all should be cultivated. The nation which indulges towards another a habitual hatred or a habitual fondness is in some degree a slave.
George Washington era un home relativament savi i sabia el que es deia. Es referia al sentiment de forta admiració cap a França que existia en aquella època als Estats Units. George Washington era un partidari de la justícia i sabia que el sentimentalisme només condueix a l'arbitrarietat, que és exactament allò oposat a la justícia.
Llastimosament, els ciutadans americans i, més concretament, l'aristocràcia dirigent americana, ja fa temps que van decidir ignorar les paraules de Washington, involucrar-se sentimentalment amb el projecte sionista i deixar de banda tota noció de justícia, a no ser que aquesta coincideixi amb els interessos israelians.
La pregunta que ens hem de fer, davant l'entusiasme que demostren els Estats Units d'Amèrica per l'estat sionista, és per què no van oferir ells un petit tros del seu extens territori als jueus. Tothom sap que als Estats Units hi ha espai de sobres. Per què, en lloc de plantificar un estat enmig d'una regió, sense consultar-ho amb la gent que hi vivia, amb les conseqüències previsibles que això tindria, per què, en lloc d'això, no els hi van buscar un lloc en alguna part de Montana o Wyoming on els jueus poguessin viure sense tocar els pebrots a ningú?
La resposta a aquesta pregunta és la següent: Els Estats Units no estan disposats a donar ni un metre quadrat del seu territori perquè l'ocupi un estat jueu. No és cap sorpresa, tampoc van permetre un estat indi, i això que els indis no venien de fora, ja hi eren abans que arribessin ells.
Els Estats Units exigeixen que els països àrabs facin una concessió que els propis Estats Units no estan disposats a fer. Exigeixen que els àrabs s'apartin i facin lloc perquè s'instal·lin els jueus, quan ells són els últims que s'aparten per a fer lloc a ningú. Vet aquí, amics meus, la gran hipocresia dels Estats Units.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
