Incompetència a la Lliga de Futbol de Professional

El reglament de la Federació Espanyola de Futbol especifica el procediment de desempat en cas que dos o més equips acabin la competició amb el mateix nombre de punts (pag. 5):


Tanmateix, és possible constatar que a la Lliga de Futbol Professional no saben, o no volen, aplicar el reglament. Aquesta és la classificació final de la temporada 2000-01 publicada a la plana web oficial de la LFP:



D'entrada, veiem les columnes erròniament anomenades GA i GH, que corresponen als gols a favor i en contra respectivament, i la total absència d'una columna amb la diferència de gols (ho deuen deixar com a exercici per al lector). A les posicions 12, 13 i 14 es produeix un triple empat a 43 punts entre Real Sociedad, Athletic Bilbao i Rayo Vallecano, ara bé, la classificació que dóna la LFP és absolutament incorrecta.

Segons el reglament citat anteriorment, el primer criteri per desempatar entre 3 o més equips és la millor puntuació que correspongui a tenor dels resultats obtinguts entre ells. Si fem cas d'això, els partits entre els equips empatats són:

2000-10-22 Vallecano Sociedad   4  1
2000-11-26 AthBilbao Vallecano  4  2
2001-01-14 Sociedad  AthBilbao  0  2
2001-03-03 Sociedad  Vallecano  2  0
2001-04-22 Vallecano AthBilbao  1  2
2001-06-10 AthBilbao Sociedad   1  3

i els punts obtinguts per cada un d'ells:

AthBilbao  9
Sociedad   6
Vallecano  3

El Rayo Vallecano, per tant, queda exclòs, i a continuació es dirimeix l'empat entre l'Atlètic Bilbao i la Reial Societat segons la major diferència de gols a favor i en contra en els partits jugats entre aquests dos equips, que resulta que és zero en tots dos casos. Per tant, és necessari desempatar amb la diferència global de gols, que també és igual, -16, en tots dos casos. Per tant, el següent pas és desempatar amb el nombre total de gols a favor, que és favorable a la Reial Societat (52, contra els 44 de l'Atlètic). Per tant la classificació correcta a les posicions 12, 13 i 14 és: 12. Sociedad, 13. AthBilbao, 14. Vallecano.

El frau de la Lliga de Futbol Professional queda d'aquesta manera exposat. Es pot comprovar un frau similar a la classificació final de segona divisió de les temporades 2001-02 i 2007-08.

Es prepara una crisi humanitària a la Xina

Un estudi de l'acadèmia xinesa de les ciències socials afirma que cap el 2020 a la Xina hi haurà uns 24 milions d'homes incapaços de trobar una dona, com a resultat de la tradició dels avortaments selectius que ha arrelat en aquell país. El programador del fetchmail, Eric Raymond, elucubra sobre aquesta dada inquietant en el seu blog, fent una sèrie d'especulacions, i conclou que una gran guerra en els pròxims 10 anys serà "inevitable". Tanmateix, sembla poc probable que una simple guerra regional pugui mantenir distrets a tants milions d'individus. Si els pseudo-comunistes es veuen abocats a la guerra, és més raonable pensar que tindrà un abast intercontinental i milers de milions de soldats a cada bàndol. Caldrà, doncs, està preparats per l'eventualitat que l'actual insípid període d'entre-guerres deixi pas a una nova era de moviment i exitació.

L'equivalent al 23% del PIB en suborns

Segons un informe de l'Agència de les Nacions Unides contra la Droga i el Crim (UNODC), durant el 2009 els ciutadans afganesos van haver de pagar uns 2.490 milions de dòlars en suborns, cosa que equival al 23% del producte interior brut del país.

Casos de terrorisme contra l'Iran

Relació de casos sospitosos de terrorisme contra científics i oficials involucrats en el programa nuclear iranià:

• Ardeshir Hassanpour. Professor universitari i científic del Centre de Tecnologia Nuclear. Va morir el 2007, enverinat. Segons unes opinions, la mort va ser fortuïta. Segons Stratfor, va ser assassinat pels serveis d'espionatge israelians.
• Ali-Reza Asgari. General de Brigada dels Guardians de la Revolució. Desaparegut a Istambul, el 2007. Segons unes fonts, hauria "desertat". Segons altres, va ser segrestat en una operació conjunta del Mossad i la CIA.
• Shahram Amiri. Científic nuclear. Va desaparèixer el 2009, durant una peregrinació a la Meca. Segons el govern iranià, va ser detingut pels saudites i entregat a la CIA. Segons altres opinions, també hauria desertat.
• Masoud Alimohammadi. Científic nuclear. Assassinat el 2010, amb una bicicleta bomba.
  

Les fal·làcies de Xavier Sala-i-Martin (episodi 3875)

Preguntat sobre si unes eleccions amb molts candidats serien un error, Sala-i-Martin ha respost:

"El Barça és una nació lliure i democràtica, per tant els ciutadans tenen tota la llibertat de presentar-se lliurement i quants més n'hi hagi millor."

Amb aquestes declaracions, Sala-i-Martin ens vol fer creure que davant d'una elecció és desitjable el major nombre possible d'alternatives. Aquesta creença es basa en la idea que en augmentar el nombre d'alternatives augmenten les probabilitats que alguna de les alternatives s'ajusti més adequadament a les preferències de l'individu que fa l'elecció i, com a conseqüència, les probabilitats que la satisfacció general de l'individu sigui major.

Aquesta idea ridícula ha estat reiteradament desacreditada en dotzenes d'experiments científics. Un excés d'alternatives fàcilment provoca un "efecte desmotivador" causat per la dubitació (això és, la persona decideix no decidir), per una banda, i condueix a estratègies de decisió simplificades i consegüentment a resultats subòptims (vegeu Iyengar i Lepper (2000), i Iyengar, Jiang i Hubberman (2003)). Fins i tot en el cas improbable que la persona aconsegueixi encertar la decisió correcta, el seu benestar "subjectiu" és menor quan ha de triar entre diverses opcions que quan només hi ha una única opció (Brenner, Rottenstreich i Sood (1999)).

Sala-i-Martin segueix predicant el seu pseudo-liberalisme i la seva pseudo-teoria de l'elecció, que ja no és cap teoria perquè ha estat completament refutada per l'evidència empírica.

L'escena en què Joe entra a visitar una casa

Joe (Joe d'Allesandro) entra per la finestra en una casa per veure si hi troba alguna cosa que pugui utilitzar ell a casa seva. Durant la visita és enxampat in fraganti per la propietària, Jane (Jane Forth), que personifica la clàssica dona avassalladora que et perfora la massa encefàlica amb la seva xerrameca incessant. La resta de personatges femenins que apareixen a la pel·lícula pertanyen tots a aquesta mateixa categoria. Cal destacar l'actuació d'Andrea Feldman, una psicòtica genuïna que va acabar suïcidada el 1972. De la "triologia" de Paul Morrissey, no hi ha dubte que Trash (1970) és la més reeixida, i puc dir sense por de contradir-me que és l'obra mestra del cinema underground. Heat (1973) és un remake de Sunset Boulevard (1950) on el kitsch adquireix tota una nova dimensió. És una pel·lícula plena d'escenes extremament desagradables i que sembla rodada per un video-aficionat. Flesh (1968) em va resultar soporífera, tal vegada com a conseqüència d'haver vist la versió en italià, un idioma que desconec.

L'enemic xinès

La fotografia és del decorat del remake de Red Dawn, que segons diuen s'estrenerà el 2010. A l'original de 1984, eren els russos qui envaïen els Estats Units, però sembla que aquesta hipòtesi ara ha perdut credibilitat. A la nova versió, els dolents són els xinesos. Imatges del rodatge (xinès). Article de l'Asia Times (anglès).