Sembla que pertany a una facció particularment grotesca dels Boixos [sic] Nois. En el seu blog, s'exhibeixen amb la bandera, fent una mena de símbols maçònics i finalment amb un aficionat del Glesca Rangers.
Comentari d'última hora: sembla que ja no es pot accedir al blog en qüestió.
31 de maig 2010
Cuba: l'únic país desenvolupat i sostenible
Hi ha molts països desenvolupats i molts països sostenibles, però Cuba és l'únic que és alhora desenvolupat i sostenible.
21 de maig 2010
La situació lingüística a Ceuta i Melilla
Segons una organització de comunitats islàmiques, un 51% de la població a Melilla són adoradors del profeta Muhammad. A Ceuta, són un 41% de la població aproximadament. Degut a l'estructura demogràfica la proporció és més alta entre els joves, per exemple, d'entre la població escolaritzada a Melilla els musulmans són el 55%.
Aquests musulmans generalment tenen algun dialecte àrab com a llengua materna (principalment darija o amazigh). Segons el ministeri d'educació, tenen un domini de l'espanyol francament precari, cosa que provoca un alt índex de fracàs escolar. Concretament, de tots els alumnes que no acaben l'ensenyament obligatori, el 80% són musulmans.
L'educació a Ceuta i Melilla és exclusivament en espanyol. Cap altra llengua té ni tan sols estatus o reconeixement oficial.
Aviseu els "liberals" espanyols, Ciudadans, UPD i el PP (que incidentalment governa aquesta comunitat).
Aquests musulmans generalment tenen algun dialecte àrab com a llengua materna (principalment darija o amazigh). Segons el ministeri d'educació, tenen un domini de l'espanyol francament precari, cosa que provoca un alt índex de fracàs escolar. Concretament, de tots els alumnes que no acaben l'ensenyament obligatori, el 80% són musulmans.
L'educació a Ceuta i Melilla és exclusivament en espanyol. Cap altra llengua té ni tan sols estatus o reconeixement oficial.
Aviseu els "liberals" espanyols, Ciudadans, UPD i el PP (que incidentalment governa aquesta comunitat).
18 de maig 2010
El col·lisionador del CERN podria corrompre la civilització
El Gran Col·lisionador d'Hadrons està dissenyat per accelerar diversos tipus d'hadrons a velocitats enormes abans de fer-los xocar uns contra els altres. Tot i això, molts ciutadans conscienciats sense cap experiència personal ni coneixements sobre el que fan els hadrons se senten temorosos davant la idea que grans hadrons siguin succionats a les profunditats d'un forat negre.
El giny empenyerà hadrons energitzats per una anella repetidament, cada cop més de pressa, de manera tan suau i ajustada com sigui possible, fins que col·lideixin i esquitxin matèria en totes direccions. "No és res que els raigs còsmics no facin contínuament per tot arreu", assegurava un científic particularment xerraire, "és perfectament correcte i natural".
La física dels hadrons de baixa energia i el paper de la temperatura en la producció d'hadrons són ben coneguts, de la mateixa manera que ho és el procés amb què l'hadró entra suaument dins del nucli. Però alguns qüestionen què pot passar a temperatures més elevades i calentes.
Els líders eclesiàstics s'han pronunciat sobre el giny. "Són de la mateixa polaritat!" va dir el Papa Palpatí XVI. L'Església tem que matèria estranya pugui reclutar matèria normal i tornar-la estranya.
El Gran Col·lisionador d'Hadrons s'havia de posar en marxa el setembre passat, però una fallada inexplicable i inoportuna a l'hora d'aixecar un feix d'energia ho va impedir. "Em sap molt de greu", va balbucejar un dels científics, "això no ens havia passat mai abans".
El giny empenyerà hadrons energitzats per una anella repetidament, cada cop més de pressa, de manera tan suau i ajustada com sigui possible, fins que col·lideixin i esquitxin matèria en totes direccions. "No és res que els raigs còsmics no facin contínuament per tot arreu", assegurava un científic particularment xerraire, "és perfectament correcte i natural".
La física dels hadrons de baixa energia i el paper de la temperatura en la producció d'hadrons són ben coneguts, de la mateixa manera que ho és el procés amb què l'hadró entra suaument dins del nucli. Però alguns qüestionen què pot passar a temperatures més elevades i calentes.
Els líders eclesiàstics s'han pronunciat sobre el giny. "Són de la mateixa polaritat!" va dir el Papa Palpatí XVI. L'Església tem que matèria estranya pugui reclutar matèria normal i tornar-la estranya.
El Gran Col·lisionador d'Hadrons s'havia de posar en marxa el setembre passat, però una fallada inexplicable i inoportuna a l'hora d'aixecar un feix d'energia ho va impedir. "Em sap molt de greu", va balbucejar un dels científics, "això no ens havia passat mai abans".
14 de maig 2010
Experiments psicològics i monges lesbianes
El 1969 (?), Carl Rogers i el seu ajudant William Coulson, van organitzar uns "grups d'encontre" al convent de monges de l'Immaculate Heart of Mary, a Califòrnia. En aquests grups, l'objectiu era crear unes condicions que facilitessin la lliure expressió dels participants, per tal de desencadenar una "revelació existencial". Pel que sembla, les monges van quedar certament impactades. Al cap de pocs mesos, centenars d'elles van desertar el convent, convençudes que la vida religiosa no feia per a elles. Per altra banda, les poques que van quedar es van convertir en massa al lesbianisme. (Segons R. Kugelmann, la deserció tenia a veure amb un conflicte previ amb el cardenal conservador de Los Angeles, que era anterior a l'arribada de Rogers i Coulson.)
No era el primer cop que la psicologia feia estralls entre els eclesiàstics. El 1954, una seixantena de monjos benedictins es van sotmetre a sessions de psicoanàlisi durant un període de deu anys. Com a conseqüència, 40 dels 60 monjos van abandonar els hàbits, amb l'argument que sentien més atrets per la vida en parella. El Vaticà va reaccionar amb un decret que obligava tots els sacerdots a mantenir-se allunyats de qualsevol "teoria o pràctica" de la psicoanàlisi.
Els articles originals no semblen gaire accessibles. Hi ha alguns detalls a Mind Hacks. En el documental The Century of the Self, Coulson parla sobre el tema del convent.
No era el primer cop que la psicologia feia estralls entre els eclesiàstics. El 1954, una seixantena de monjos benedictins es van sotmetre a sessions de psicoanàlisi durant un període de deu anys. Com a conseqüència, 40 dels 60 monjos van abandonar els hàbits, amb l'argument que sentien més atrets per la vida en parella. El Vaticà va reaccionar amb un decret que obligava tots els sacerdots a mantenir-se allunyats de qualsevol "teoria o pràctica" de la psicoanàlisi.
Els articles originals no semblen gaire accessibles. Hi ha alguns detalls a Mind Hacks. En el documental The Century of the Self, Coulson parla sobre el tema del convent.
12 de maig 2010
Carta de Lope de Aguirre a Philip II
Una carta del conqueridor basc renegat Lope de Aguirre al Rei espanyol Philip II revela la veritable naturalesa de la missió dels religiosos espanyols a les Índies Occidentals:
Especialmente es tan grande la disolución de los frailes en estas partes, que, cierto, conviene que venga sobre ellos tu ira y castigo. Si quieres saber la vida que por acá tienen, es entender en mercaderías, procurar y adquirir bienes temporales, vender los Sacramentos de la Iglesia por precio; enemigos de pobres, incaritativos, ambiciosos, glotones y soberbios; de manera que, por mínimo que sea un fraile pretende mandar y gobernar todas estas tierras. Por remedio, Rey y Señor, porque destas cosas y malos exemplos, no está imprimida ni fijada la fe en los naturales; y, más te digo, que si esta disolución destos frailes no se quita de aquí no faltarán escándalos.
[...]
Pues los frailes, a ningún indio pobre quieren absolver ni predicar; y están aposentados en los mejores repartimientos del Pirú, y la vida que tienen es áspera y peligrosa, porque cada uno dellos tiene por penitencia en sus cocinas una docena de mozas, y no muy viejas, y otros tantos muchachos que les vayan a pescar: pues a matar perdices y a traer fruta, todo el repartimiento tiene que hacer con ellos; que, en fe de cristianos, te juro, Rey y Señor, que si no pones remedio en las maldades desta tierra que te ha de venir azote del cielo; y esto dígolo por avisarte de la verdad, aunque yo y mis compañeros no queremos ni esperamos de ti misericordia.
10 de maig 2010
El referèndum de la Diagonal: és imperatiu que guanyi la proposta A
Per una vegada, l'Ajuntament de Barcelona, conegut per les seves relliscades monumentals (els Jocs Olímpics, el Fòrum de les Cultures ...) i els fiascos urbanístics (la plaça de les Glòries, els magatzems de la Plaça Catalunya, l'edifici monstruós de la Plaça Francesc Macià, l'hotel Juan Carlos, l'hotel Vela ...), ha près una decisió encertada: la decisió de reformar de la Diagonal.
Sorprenentment, també ha decidit adoptar la decisió per referèndum. En l'opinió de qui escriu aquestes paraules, això és un error. Com era d'esperar, l'esperit de contradicció del populatxo ja ha començat a actuar i comença a emergir una mobilització ciutadana a favor l'opció C, que és deixar la Diagonal tal com està.
Tal com està, la Diagonal és un carrer colonitzat pel trànsit rodat. El soroll infernal dels vehicles impedeix mantenir qualsevol mena de conversació. Les voreres laterals ni tan sols permeten el pas de quatre persones de costat (dues en cada sentit). En definitiva, és un carrer hostil a la vida humana. Per tant, és imperatiu que es reformi. De les dues propostes que presenta l'Ajuntament, la més atractiva és la B, el bulevard. L'opció A, la rambla, seria reproduir l'experiment fallit que és la Rambla de Canaletes. Ambdues, però, tenen potencial per provocar el caos circulatori, amb la qual cosa, en última instància, sempre serà millor qualsevol de les dues, abans que la C.
Sorprenentment, també ha decidit adoptar la decisió per referèndum. En l'opinió de qui escriu aquestes paraules, això és un error. Com era d'esperar, l'esperit de contradicció del populatxo ja ha començat a actuar i comença a emergir una mobilització ciutadana a favor l'opció C, que és deixar la Diagonal tal com està.
Tal com està, la Diagonal és un carrer colonitzat pel trànsit rodat. El soroll infernal dels vehicles impedeix mantenir qualsevol mena de conversació. Les voreres laterals ni tan sols permeten el pas de quatre persones de costat (dues en cada sentit). En definitiva, és un carrer hostil a la vida humana. Per tant, és imperatiu que es reformi. De les dues propostes que presenta l'Ajuntament, la més atractiva és la B, el bulevard. L'opció A, la rambla, seria reproduir l'experiment fallit que és la Rambla de Canaletes. Ambdues, però, tenen potencial per provocar el caos circulatori, amb la qual cosa, en última instància, sempre serà millor qualsevol de les dues, abans que la C.
6 de maig 2010
Evidència de coneixements mèdics per part dels romans
[T]here are bred certain minute creatures which cannot be seen by the eyes, which float in the air and enter the body through the mouth and nose and there cause serious diseases. (Marcus Terentius Varro (116 aC – 27 aC), De re rustica)El cristianisme va fer més mal del que sembla. Mil cinc-cents anys després, els occidentals van haver de re-descobrir la vida microscòpica i les implicacions que té per a la salut humana.
3 de maig 2010
El Papa de Roma admet que Déu és un ésser necessari
Ho va dir en un discurs el 7 d'agost de 1985:
To be pertains to his substance: his essence is to be. He is subsisting being (esse subsistens). Precisely for this reason he cannot not be, he is "necessary" being. Differing from God who is "necessary being," the things which receive existence from him, that is, creatures, are able not to be. Being does not constitute their essence; they are "contingent" beings.El Papa de Roma, per tant, admet que Déu existeix necessàriament. Ara bé, si Déu és necessàriament, i Déu és omnipotent, això és una contradicció. Déu no pot existir necessàriament i ser omnipotent a la vegada, perquè per ser omnipotent Déu ha de poder no existir. Heus aquí la prova per contradicció de la no existència de Déu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
