La maquinària de l'anti-ciència climàtica

El Dr John Mashey explica els resultats de la seva investigació sobre el lobby de l'anti-ciència climàtica, amb un resultats que confirmen totes les sospites. El video és interessant de veure, ja que a banda d'aportar dades curioses, dóna una idea bastant esgarrifosa de fins a quin punt són capaços d'arribar certs poders fàctics, que no es limiten a fer una operació d'intoxicació i desprestigi com el món n'ha vist poques, sinó que no tenen cap escrúpol a l'hora de robar comunicacions privades, amenaçar i intimidar científics, per tal d'aconseguir els seus objectius menyspreables. Per desgràcia, el video només està disponible en Flash.

L'home boig

¿No heu sentit parlar d'aquell home boig que a plena llum del migdia encenia una llanterna, corria pel mercat i cridava sense parar: «Cerco Déu! Cerco Déu!»?—Com que allí s'aplegaven precisament molts d'aquells qui no creien en Déu, suscità moltes rialles. ¿És que s'ha perdut?, deia l'un. ¿És que s'ha extraviat com un infant?, deia l'altre. ¿O és que s'ha amagat? ¿Té por de nosaltres? ¿Se n'ha anat amb un vaixell? ¿Ha emigrat?—així cridaven i reien en desori. L'home boig saltà al bell mig de tots ells i els trepà amb la seva mirada, «¿A on ha anat Déu?», cridà. «Jo us ho diré! Nosaltres l'hem mort—vosaltres i jo! Tots nosaltres som els seus assassins! Però, ¿com ho hem fet? ¿Com hem pogut beure la mar fins al pòsit? ¿Qui ens donà l'esponja per esborrar tot l'horitzó? ¿Què férem quan desenganxàrem aquesta terra del seu sol? ¿Cap a on es mou ara? ¿Cap a on ens movem nosaltres? ¿No ens allunyem de tots els sols? ¿No caiem constanment? ¿No caiem endarrera, cap al costat, endavant, en totes direccions? ¿Encara hi ha un dalt i un baix? ¿No errem com a través d'un no-res infinit? ¿No ens colpeja l'espai buit amb el seu alè? ¿No ha començat a fer més fred? ¿No s'apropa com més va més la nit, una nit cada cop més intensa? ¿No cal encendre llanternes al migdia? ¿No sentim encara res del soroll que fan els enterramorts que enterren Déu? ¿No ensumem encara res de la putrefacció divina?—també els déus es podreixen! Déu ha mort! Déu roman mort! I som nosaltres qui l'hem mort! ¿Com ens consolarem nosaltres, els assassins entre tots els assassins? Allò que el món posseïa fins ara de més sagrat i de més poderós s'ha ensangonat sota els nostres coltells—¿qui pot llevar-nos del damunt aquesta sang? ¿Amb quina aigua podríem purificar-nos? quines expiacions, quines cerimònies sagrades haurem d'inventar? ¿No és massa gran per a nosaltres la grandesa d'aquest acte? ¿No hem de convertir-nos nosaltres maiteixos en déus, només per semblar-ne dignes? Mai no hi ha hagut un acte tan gran—i tot aquell qui continuï naixent després de nosaltres pertanyerà en virtut d'aquest acte a una història superior a qualsevol història que ha existit fins ara!»—Aquí callà l'home boig i esguardà de bell nou els seus oients: també ells callaren i el miraren esbalaïts. Finalment llança a terra la seva llanterna, de manera que es féu trossos i s'apagà. «He vingut massa d'hora», digué aleshores, «encara no estic a la meva època». «Aquest esdeveniment enorme encara fa camí i avança lentament—encara no ha penetrat en les oïdes dels homes. El llamp i el tro necessiten temps, la llum dels estels necessita temps, els actes necessiten temps, fins i tot després que s'han dut a terme, per a ser vistos i sentits. Aquest acte és encara més lluny dels homes que l'estel més llunyà—i, nogensmenys, són ells els qui l'han dut a terme!»—Hom conta encara que aquest home boig entrà el mateix dia en diverses esglésies, i hi entonà el seu Requiem aeternam Deo. Foragitat i instat a parlar, només repetia com a resposta: «Què hi fan encara aquestes esglésies, si no són les sepultures i els monuments funeraris de Déu?»