La reforma sanitària i el frau comptable del PIB

El 1850, Frédéric Bastiat va advertir contra la denominada fal·làcia del vidre trencat. Suposem que un nen trenca el vidre d'una botiga. El botiguer, llavors, es veu esperonat a contractar els serveis d'un vidrier que li repari el vidre, i el resultat final és un augment net de l'activitat econòmica. La fal·làcia consisteix en creure que el vandalisme del nen ha contribuït a millorar l'economia de la ciutat. En realitat el que ha passat és que el capital acumulat en forma de finestra s'ha volatilitzat, i consegüentment la ciutat s'ha empobrit exactament pel valor de la finestra.

Aquesta paràbola del 1850 el que pretén és cridar l'atenció sobre el fet que la mesura de l'activitat econòmica, és a dir el que en termes actuals es coneix com a producte interior brut, no diu res sobre l'estoc acumulat de riquesa. Tanmateix, els governs del món prefereixen ignorar aquesta realitat i seguir utilitzant el producte interior brut per mesurar la riquesa dels diferents països.

Les ramificacions d'aquest frau comptable de proporcions colossals s'estenen pels llocs més insospitats, com ara a la tan famosa reforma sanitària de Barak Obama. Resulta que una caiguda de la despesa sanitària, ja sigui perquè els serveix sanitaris es tornen més eficients o per qualsevol altre motiu, l'únic que faria és deprimir el producte interior brut i, segons la retòrica dels economistes, provocar una "crisi" econòmica. És per això que els Estats Units no es poden permetre el luxe de reduir la despesa sanitària i seguiran pagant preus desorbitats, i tot per por de provocar una "recessió" fictícia.