Laporta, tot i el seu populisme galopant, havia aconseguit fer un paper més o menys decent com a president del Barcelona. A mesura que s'aproxima la fi del seu del mandat, però, ha acabat perdent completament els papers i dilapidant la reputació del club a nivell internacional amb tota una sèrie d'actuacions impresentables.
La darrera estracanada de l'individu ha acabat certament com el rosari de l'aurora. A l'home, se li va ocórrer que havia de mobilitzar el públic contra l'Internazionale, un error evident. Incitar les masses sol ser un perill i un desastre assegurat, com ha estat el cas. Un cop perduda l'eliminatòria tampoc ha sabut acceptar la derrota esportivament, que és el mínim que se li podia demanar. L'incident dels espersors va ser autènticament patètic.
De la mateixa manera que l'Argentina mai sortirà del pou fins que no posin un banquer suís de president del govern, el FC Barcelona tampoc anirà enlloc fins que el president no sigui algun centre-europeu disciplinat sense cap vinculació sentimental amb el club, la cultura ni el país que representa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Atila el Huno?
Naw, we don't want a Rangers supporter.
Publica un comentari a l'entrada