Qui rescata el rescatador?

David P. Goldman, a l'Asia Times:

In September 2008, when the banking system was about to fail due to the collapse of its investments in US mortgages and similar things, governments bailed out the banks. But who bailed out the governments who bailed out the banks? The banks bailed them out, by buying their paper. That is why banks that hold large amounts of weaker sovereign paper may go bankrupt all over again. The stronger governments therefore will support the weaker governments. But there is a limit to how long the charade can continue.

Goldman s'equivoca en aquest últim punt. No hi ha cap motiu pel qual la xarada no es pugui perpetuar indefinidament. Avui en dia, les tècniques d'enginyeria financera i comptabilitat creativa s'han sofisticat enormement. El que es tracta és que el sector públic i el sector bancari facin fallida successivament (però mai al mateix temps) amb el benentès que un sempre rescatarà l'altre. D'aquesta manera es crea un flux ininterromput de diner que es va movent d'una banda a una altra, amb el qual es finança un dèficit públic encaminat a reactivar la demanda agregada i que tard o d'hora dóna pas a una nova fase expansiva del cicle econòmic. De fet, la idea és tan simple i brillant que sembla mentida que no se li hagi acudit a ningú encara.