L'annexió de Palestina per part dels sionistes

Mapa que mostra la progressiva annexió de Palestina per part dels sionistes:


Font: http://www.ifamericansknew.org/history/ref-nakba.html

Israel assalta un vaixell humanitari en aigües internacionals

El Dignity un vaixell humanitari xipriota carregat amb 3,5 tones de material mèdic es dirigia cap a Gaza, amb la intenció de mitigar parcialment la situació desesperada que es viu en els hospitals d'aquesta regió. En plenes aigües internacionals, a unes 90 milles de la costa de Gaza, el Dignity va ser encerclat per mitja dotzena d'embarcacions de guerra israelites.

El vaixell humanitari va rebre foc sionista i va ser envestit per una de les embarcacions, cosa que li va provocar danys significatius. Confrontat d'aquesta manera, amb una agressió criminal, el vaixell humanitari es va veure obligat a desistir de la seva intenció d'arribar a Gaza, i va marxar cap al Líban.

L'IDF pretén que el xoc va ser "accidental", com a conseqüència d'una maniobra brusca del vaixell xipriota, segons informa la BBC.

Indicis que Israel utilitza armes no-convencionals

Les forces armades israelites (IDF) podrien estar utilitzant armes no-convencionals contra els habitants de Gaza, armes tals com bombes de fòsfor i bombes clúster.



Una metge destacada a Gaza, Mona El-Farra, escriu al seu blog:

the medical teams face new sort of burns , thier is a possibility that israel uses white phosphorus against civilians, INVESTIGATION IS NEEDED AT ONCE .

Mads Gilbert, un metge norueg que es troba a Gaza, creu que Israel està utilitzant un tipus d'arma experimental, concretament explosius de metall inert dens (DIME). Aquests explosius contenen una pols molt densa d'una aleació de tungstè (HMTA):

I can tell you that we have clear evidence that the Israelis are using a new type of very high explosive weapons which are called Dense Inert Metal Explosive (DIME) and are made out of a tungsten alloy.

These weapons have an enormous power to explode.

The power of the explosion dissipates very quickly and the strength does not travel long, maybe 10 meters, but those humans who are hit by this explosion, this pressure wave are cut in pieces.

This was first used in Lebanon in 2006, it was used here in Gaza in 2006 and the injuries that we see in Shifa [Hospital] now, many many of them I suspect and we all suspect are the effect of DIME weapons used by the Israelis.

On the long term, these weapons will have a cancer effect on those who survive. They will develop cancer we suspect. There has been very little research on this but some research has been among other places in the United States, which show that these weapons have a high tendency to develop cancer. So they kill and those who survive risk having cancer.

El diari The Guardian cita altres casos:

"Bodies arrived severely fragmented, melted and disfigured," said Jumaa Saqa'a, a doctor at Shifa hospital, the main casualty hospital in Gaza City. "We found internal burning of organs, while externally there were minute pieces of shrapnel. When we opened many of the injured people we found dusting on the internal organs."

[...]

[Beit Lahiya, at the Kamal Odwan Hospital] too found patients with severe internal injuries without signs of any large shrapnel pieces. Often there was severe burning. "There was burning, big raw areas of charred flesh," he said. "This must be related to the type of explosive material."

Els efectes del bombardeig sionista

Imatges publicades a Cryptome.org:

Palestinian girl wounded in a strike on Beit Lahia in Gaza. Photo: Mohammed Abed/Agence France-Presse -- Getty Images

A Palestinian woman knelt beside the bodies of relatives, moments after they were killed in an Israeli missile strike outside their home in Beit Lahiya, in the northern Gaza Strip. Photo: Khalil Hamra/Associated Press

The aftermath of an airstrike in the Rafah refugee camp on Wednesday. Photo: Khaled Omar/Associated Press

A wounded Palestinian was carried near a United Nations school in Gaza. Reuters reported that two tank shells exploded outside the school, spraying shrapnel inside and outside the building where hundreds of Palestinians had sought refuge from the fighting. Photo: Ismail Zaydah/Reuters

A girl was among the dead in the air strike. About 30 people were inside the house when it was destroyed, neighbors said. Photo: Mohammed Abed/Agence France-Presse -- Getty Images

A boy's body was carried from the rubble after the strike on Mr. Rayyan's home, in Jabaliya, north of Gaza City. Mr. Rayyan was the first high-ranking Hamas figure to be killed in the Israeli campaign. Photo: Ismail Zaydah/Reuters

Men in Gaza City tended to others who were wounded on Sunday as Israeli ground troops and tanks cut through the Gaza Strip, dividing it in two. Photo: Ashraf Amra/Associated Press

Palestinian rescue workers carried a wounded prisoner amidst the rubble of the main security compound and prison in Gaza City known as the Saraya. Israeli aircraft pounded Gaza for a second day on Sunday, increasing the death toll to nearly 300. Photo: Majed Hamdan/Associated Press

L'ONU acusa Israel de crims de guerra

L'Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides, Navi Pillay, ha demanat una investigació "creïble, independent i transparent" sobre els possibles crims de guerra comesos per Israel contra la població de Gaza. Segons ha dit, l'incident del dilluns passat, en el qual uns 70 civils van ser massacrats a sang freda, "sembla tenir tots els elements d'un crim de guerra".

Pitjor que l'apartheid sud-africà

Ronald Kasrils, ex-ministre d'Intel·ligència de Sud Àfrica i descendent de jueus, va arribar a la conclusió que Israel és pitjor que l'apartheid sud-africà, després de visitar el país el 2007:

Travelling into Palestine's West Bank and Gaza Strip, which I visited recently, is like a surreal trip back into an apartheid state of emergency.

It is chilling to pass through the myriad checkpoints -- more than 500 in the West Bank. They are controlled by heavily armed soldiers, youthful but grim, tensely watching every movement, fingers on the trigger.

[...]

Sweeping past the lines of Palestinians on foot or in taxis was like a view of the silent, depressed pass- office queues of South Africa's past. A journey from one West Bank town to another that could take 20 minutes by car now takes seven hours for Palestinians, with manifold indignities at the hands of teenage soldiers.

[...]

The "security barrier", as the Israeli's term it, is designed to crush the human spirit as much as to enclose the Palestinians in ghettoes. Like a reptile, it transforms its shape and cuts across agricultural lands as a steel-and-wire barrier, with watchtowers, ditches, patrol roads and alarm systems. It will be 700km long and, at a height of 8m to 9m in places, dwarfs the Berlin Wall.

The purpose of the barrier becomes clearest in open country. Its route cuts huge swathes into the West Bank to incorporate into Israel the illegal Jewish settlements -- some of which are huge towns -- and annexes more and more Palestinian territory.

[...]

The West Bank, once 22% of historic Palestine, has shrunk to perhaps 10% to 12% of living space for its inhabitants, and is split into several fragments, including the fertile Jordan Valley, which is a security preserve for Jewish settlers and the Israeli Defence Force. Like the Gaza Strip, the West Bank is effectively a hermetically sealed prison. It is shocking to discover that certain roads are barred to Palestinians and reserved for Jewish settlers. I try in vain to recall anything quite as obscene in apartheid South Africa.

Les atrocitats de l'exèrcit israelita es desenvolupen amb total impunitat

La massacre de 70 membres d'una família a Zeitoun, que recentment ha sortit a la llum, és l'últim exemple de la impunitat amb què actua el règim terrorista israelià. Cap a les 6:35 del passat dilluns, la casa on soldats israelians havien recluit al voltant d'un centenar de persones, membres del mateix clan familiar, va ser bombardejada reiteradament. Entre unes 60 i 70 persones van morir, entre elles dones i nens.

L'escalada d'atacs contra civils i organitzacions humanitàries a Gaza està agafant proporcions dantesques. Al camp de refugiats de Jabaliya, l'artilleria israeliana va bombardejar una escola de l'Agència per als Refugiats de les Nacions Unides (UNRWA), on s'hi havien refugiat uns 350 palestins. L'atac sionista va fer 47 morts i més de 50 ferits, 10 d'ells crítics. El cap d'operacions de l'UNRWA ha declarat que no hi havia milicians palestins a l'interior de l'escola en el moment de l'atac, i que havien donat a l'IDF les coordenades de l'edifici i de totes les altres instal·lacions on hi ha refugiats. Anteriorment, una altra escola de l'UNRWA a Khan Younis ja havia estat bombardejada, amb el resultat de 3 civils morts.

Avui mateix, l'ONU ha anunciat que suspenia totes les operacions a la zona de Gaza després que aquest matí un tanc disparés contra un camió d'ajuda humanitària a prop de Erez. El conductor del camió ha resultat mort, i dos treballadors ferits.

La Mitja Lluna Roja Palestina (PRCS) també s'ha convertit en el blanc del foc israelita. A Zamo, un soldat sionista va obrir foc contra un tècnic de la PRCS que estava practicant els primers auxilis a un ferit, amb resultat de ferida de bala a la cama. En un altre incident, soldats van disparar ràfegues contra una ambulància que transportava ferits, a Al Jurn.

La Creu Roja Internacional ha acusat Israel d'incomplir la seva obligació d'assistir els ferits i cooperar amb les organitzacions d'ajuda humanitària. En un comunicat, la Creu Roja acusa a les tropes israelianes d'impedir l'accés a ambulàncies, i de no fer res per atendre els ferits.

El govern israelià, amb un cinisme que no coneix límits, segueix responsabilitzant a terceres persones de les seves pròpies atrocitats. És evident que l'objectiu de totes aquestes accions criminals no és altre que expulsar de Gaza qualsevol observador que pugui ser testimoni de les atrocitats que s'estan cometent. Al mateix temps, volen crear un clima de terror i desesperació entre la població civil, per tal que quan s'obri la frontera egípcia es produeixi un èxode massiu de palestins cap al Sinaí.

Els governs occidentals i àrabs, amb el seu silenci i la seva passivitat, es converteixen en co-responsables dels crims perpetrats per Israel. L'ONU ja ha demanat una investigació independent sobre els últims esdeveniments, investigació que no s'arribarà a produir mai, o que si es produeix es convertirà en un frau generalitzat per eximir els oficials israelians.

Israel es vol fer passar per víctima

La pretensió d'Israel de presentar-se al món com una pobra víctima dels palestins no s'aguanta per enlloc. Des del 27 de desembre, l'exèrcit Israelià ha patit 7 baixes mortals, de les quals 4 han sigut causades per foc amic. Les víctimes palestines, per la seva banda, ronden els 700 morts, i els ferits es compten per milers.

La gran hipocresia dels Estats Units

El 1796, en el seu últim discurs com a president, George Washington va dirigir als ciutadans americans les següents paraules:

[N]othing is more essential than that permanent, inveterate antipathies against particular nations, and passionate attachments for others, should be excluded; and that, in place of them, just and amicable feelings towards all should be cultivated. The nation which indulges towards another a habitual hatred or a habitual fondness is in some degree a slave.

George Washington era un home relativament savi i sabia el que es deia. Es referia al sentiment de forta admiració cap a França que existia en aquella època als Estats Units. George Washington era un partidari de la justícia i sabia que el sentimentalisme només condueix a l'arbitrarietat, que és exactament allò oposat a la justícia.

Llastimosament, els ciutadans americans i, més concretament, l'aristocràcia dirigent americana, ja fa temps que van decidir ignorar les paraules de Washington, involucrar-se sentimentalment amb el projecte sionista i deixar de banda tota noció de justícia, a no ser que aquesta coincideixi amb els interessos israelians.

La pregunta que ens hem de fer, davant l'entusiasme que demostren els Estats Units d'Amèrica per l'estat sionista, és per què no van oferir ells un petit tros del seu extens territori als jueus. Tothom sap que als Estats Units hi ha espai de sobres. Per què, en lloc de plantificar un estat enmig d'una regió, sense consultar-ho amb la gent que hi vivia, amb les conseqüències previsibles que això tindria, per què, en lloc d'això, no els hi van buscar un lloc en alguna part de Montana o Wyoming on els jueus poguessin viure sense tocar els pebrots a ningú?

La resposta a aquesta pregunta és la següent: Els Estats Units no estan disposats a donar ni un metre quadrat del seu territori perquè l'ocupi un estat jueu. No és cap sorpresa, tampoc van permetre un estat indi, i això que els indis no venien de fora, ja hi eren abans que arribessin ells.
Els Estats Units exigeixen que els països àrabs facin una concessió que els propis Estats Units no estan disposats a fer. Exigeixen que els àrabs s'apartin i facin lloc perquè s'instal·lin els jueus, quan ells són els últims que s'aparten per a fer lloc a ningú. Vet aquí, amics meus, la gran hipocresia dels Estats Units.