La lògica darrere d'aquest terme és difícil de veure, perquè entre altres coses no en té cap de lògica. Per una banda, hi ha el prefix "tri-", que significa "tres", i per l'altre el sufix "vot" que és l'acció de votar; en conclusió, és l'acció de votar tres cops. En canvi, la paraula en qüestió no s'utilitza en aquest sentit, sinó en un altre que no té res a veure: en el context de les tàctiques futbolístiques, el "trivot" és una formació de tres migcampistes amb funcions incertes que juguen per davant de la defensa.
En realitat, la paraula ve del substantiu "pivot". La cosa va anar de la següent manera: Algú, probablement un redactor de diari esportiu madrileny, decideix que fa falta una nova paraula per denominar un conjunt arbitrari de tres jugadors al mig del cap. Anteriorment, ja s'havia utilitzat la paraula "pivot" per denominar un jugador de mig camp, i "doble pivot" per denominar dos jugadors de mig camp. L'home erròniament es pensa que l'arrel de "pivot" és "vot" així que es limita a afegir el prefix "tri" a la falsa arrel "vot" i d'aquesta manera obté "trivot". La resta de la professió del periodisme esportiu no troba cap objecció a la nova paraula; al contrari, l'adopten amb un gran entusiasme. Si els periodistes esportius no són coneguts precisament per tenir una intel·ligència desbordant, és amb raó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Intel·ligència delirant, això és el que tenen els periodistes esportius. Altrament, els altres periodistes, els de la informació política, tampoc no són coneguts per ser unes llumeneres, però és el que hi ha...
Publica un comentari a l'entrada