13 de gen. 2010

Les fal·làcies de Xavier Sala-i-Martin (episodi 3875)

Preguntat sobre si unes eleccions amb molts candidats serien un error, Sala-i-Martin ha respost:

"El Barça és una nació lliure i democràtica, per tant els ciutadans tenen tota la llibertat de presentar-se lliurement i quants més n'hi hagi millor."

Amb aquestes declaracions, Sala-i-Martin ens vol fer creure que davant d'una elecció és desitjable el major nombre possible d'alternatives. Aquesta creença es basa en la idea que en augmentar el nombre d'alternatives augmenten les probabilitats que alguna de les alternatives s'ajusti més adequadament a les preferències de l'individu que fa l'elecció i, com a conseqüència, les probabilitats que la satisfacció general de l'individu sigui major.

Aquesta idea ridícula ha estat reiteradament desacreditada en dotzenes d'experiments científics. Un excés d'alternatives fàcilment provoca un "efecte desmotivador" causat per la dubitació (això és, la persona decideix no decidir), per una banda, i condueix a estratègies de decisió simplificades i consegüentment a resultats subòptims (vegeu Iyengar i Lepper (2000), i Iyengar, Jiang i Hubberman (2003)). Fins i tot en el cas improbable que la persona aconsegueixi encertar la decisió correcta, el seu benestar "subjectiu" és menor quan ha de triar entre diverses opcions que quan només hi ha una única opció (Brenner, Rottenstreich i Sood (1999)).

Sala-i-Martin segueix predicant el seu pseudo-liberalisme i la seva pseudo-teoria de l'elecció, que ja no és cap teoria perquè ha estat completament refutada per l'evidència empírica.

2 comentaris:

rA ha dit...

No nego que hi hagi "dubitació" i "estratègies simplificades". Peró t'equivoques en les conclusions. Dues raons:

1) Que hi hagi un cost associat amb mes opcions no vol dir que aquest cost sigui mes gran que el benefici.

2) Segon, i mes important: qui triara el conjunt reduït d'opcions? Suposo que el trii les opcions dels altres tampoc estarà lliure de la dubitació i estratègies sub-optimes.

Em sembla que la literatura de behavior economics deixa els dos punts clars. Em sembla que la idea ridicula del Sala roman mes bona que l'alternativa...

"el Primo" ha dit...

1) En la majoria de casos, sí. L'única excepció és quan hi ha una única opció atractiva i tota la resta són absolutament repulsives en tots els aspectes. A la pràctica això mai no passa. La majoria de vegades s'ha d'elegir entre un munt d'opcions relativament similars, cada una de les quals té avantatges i desavantatges.

2) Home, doncs els mateixos que trien el conjunt no reduït. De fet, si algú té alguna objecció en què altres triïn per ell, hi ha solucions: una és donar directament les especificacions al productor/fàbrica/etc. L'altre és programar un ordinador perquè faci una elecció aleatòria. Les possibilitats són il·limitades.