El problema del papa

El papa de Roma Ratzinger té un problema molt més greu que l'escàndol dels sacerdots abusadors de criatures, o els atacs contra la família tradicional per part de les faccions de l'esquerra, o l'erosió dels valors cristians de la societat occidental, que no són res més que brometes al costat del problema col·lossal que representa la llei literària que estipula que un escriptor mai no pot crear un personatge literari que sigui més intel·ligent que el propi autor que l'ha creat. Aquesta llei té unes ramificacions molt interessants en el cas de les religions que postulen l'existència d'un personatge infinit, il·limitat, que posseeix tota perfecció concebible en la més gran mesura imaginable, que té bàsicament una intel·ligència il·limitada. Quina mena d'entitat sobrenatural faria una de les seves preocupacions que una colla de primats sub-evolucionats del planeta Terra el convertissin en objecte d'adoració i s'enrabiaria com una mona si aquests adoressin uns altres ídols o se n'anessin al llit amb la dona del veï? Certament, no una entitat gaire llesta, fins i tot m'atreviria a dir que una de força estúpida. La mena d'entitat sobrenatural d'intel·ligència limitada concebuda per un escriptor d'intel·ligència igualment limitada. A mesura que el coneixement humà es va expandint a marxes forçades, cada cop la manca d'intel·ligència d'aquest personatge literari queda més en evidència. Cada cop aquest conte de fades resulta més inversemblant, fins i tot als més crèduls i curts de gambals.