Per una vegada, l'Ajuntament de Barcelona, conegut per les seves relliscades monumentals (els Jocs Olímpics, el Fòrum de les Cultures ...) i els fiascos urbanístics (la plaça de les Glòries, els magatzems de la Plaça Catalunya, l'edifici monstruós de la Plaça Francesc Macià, l'hotel Juan Carlos, l'hotel Vela ...), ha près una decisió encertada: la decisió de reformar de la Diagonal.
Sorprenentment, també ha decidit adoptar la decisió per referèndum. En l'opinió de qui escriu aquestes paraules, això és un error. Com era d'esperar, l'esperit de contradicció del populatxo ja ha començat a actuar i comença a emergir una mobilització ciutadana a favor l'opció C, que és deixar la Diagonal tal com està.
Tal com està, la Diagonal és un carrer colonitzat pel trànsit rodat. El soroll infernal dels vehicles impedeix mantenir qualsevol mena de conversació. Les voreres laterals ni tan sols permeten el pas de quatre persones de costat (dues en cada sentit). En definitiva, és un carrer hostil a la vida humana. Per tant, és imperatiu que es reformi. De les dues propostes que presenta l'Ajuntament, la més atractiva és la B, el bulevard. L'opció A, la rambla, seria reproduir l'experiment fallit que és la Rambla de Canaletes. Ambdues, però, tenen potencial per provocar el caos circulatori, amb la qual cosa, en última instància, sempre serà millor qualsevol de les dues, abans que la C.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada