El 1969 (?), Carl Rogers i el seu ajudant William Coulson, van organitzar uns "grups d'encontre" al convent de monges de l'Immaculate Heart of Mary, a Califòrnia. En aquests grups, l'objectiu era crear unes condicions que facilitessin la lliure expressió dels participants, per tal de desencadenar una "revelació existencial". Pel que sembla, les monges van quedar certament impactades. Al cap de pocs mesos, centenars d'elles van desertar el convent, convençudes que la vida religiosa no feia per a elles. Per altra banda, les poques que van quedar es van convertir en massa al lesbianisme. (Segons R. Kugelmann, la deserció tenia a veure amb un conflicte previ amb el cardenal conservador de Los Angeles, que era anterior a l'arribada de Rogers i Coulson.)
No era el primer cop que la psicologia feia estralls entre els eclesiàstics. El 1954, una seixantena de monjos benedictins es van sotmetre a sessions de psicoanàlisi durant un període de deu anys. Com a conseqüència, 40 dels 60 monjos van abandonar els hàbits, amb l'argument que sentien més atrets per la vida en parella. El Vaticà va reaccionar amb un decret que obligava tots els sacerdots a mantenir-se allunyats de qualsevol "teoria o pràctica" de la psicoanàlisi.
Els articles originals no semblen gaire accessibles. Hi ha alguns detalls a Mind Hacks. En el documental The Century of the Self, Coulson parla sobre el tema del convent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada