27 de nov. 2009

L'ICFI i el dret d'auto-determinació

El 1931, Trotski va escriure:

"No és la nostra preocupació, és clar, demanar que catalans i bascos se separin d'Espanya; però és el nostre deure insistir en el seu dret de fer-ho, en el cas que així ho vulguin", i que "els treballadors defensaran total i completament el dret de catalans i bascos d'organitzar el seu estat independent en l'eventualitat que de forma majoritària aquestes nacionalitats s'expressin a favor de la separació."

Això contrasta de ple amb l'anti-nacionalisme galopant del Comitè Internacional de la Quarta Internacional, que s'oposa frontalment a qualsevol forma de nacionalisme que no sigui palestí:
The unity of the working class presupposes political opposition to separatism, but it does not mean identifying with the national capitalist state. On the contrary, all national divisions must be transcended in the struggle for the unity of the Spanish, European and international working class. The crisis of the nation state must find a progressive solution not in the break-up into smaller, and less viable entities based on the reactionary concept of ethnicity, but in its replacement by a more rational and universal form of economic and social organisation that corresponds more directly with the economic realities of globalised production—the United Socialist States of Europe.
El pretext és que el secessionisme només alimenta una competició fratricida entre les diferents regions que condueix al desmantellament dels drets i l'erosió de les condicions de vida dels treballadors.