27 de set. 2010

La retòrica del catedràtic

El catedràtic De Carreras elucubra sobre el concepte de nació a La Vanguàrdia. Segons De Carreras, hi ha dos conceptes de nació molt diferents:
En sentido jurídico la nación es un conjunto de personas radicadas en un territorio y reguladas por una ley común que les garantiza los mismos derechos básicos. El vínculo que une a estas personas es, por tanto, la ley que asegura su igual libertad. En esta nación, en el conjunto de sus ciudadanos, reside la soberanía, el poder constituyente que crea y reforma una Constitución.
En canvi, la nació en el sentit cultural del terme és molt diferent, segons diu:
También se trata de un conjunto de personas, pero el vínculo que les une no es jurídico, no es una ley, sino que está basado en los sentimientos que les suscitan.
Estudiem els arguments del Catedràtic. De Carreras defineix la seva "nació jurídica" com un conjunt de persones que viuen en un territori i que estan sotmesos a una lleis comunes. A part, resulta que aquest conjunt de persones tenen un "poder constituent", que els permet crear i reformar una constitució.

D'entrada, ens hem de preguntar quina utilitat té, o quin objectiu persegueix, introduir un concepte nou com és el concepte de "nació jurídica", quan ja hi ha un concepte existent que correspon exactament a aquesta idea: el concepte de ciutadans d'un estat. Els ciutadans d'un estat són un conjunt de persones que democràticament decideixen constituir-se en estat, és a dir, un conjunt de persones que tenen "poder constituent" i decideixen exercir-lo. La idea de la "nació jurídica", per tant, és una idea redundant.

La "nació cultural" és el terme amb què el Catedràtic es refereix a allò que la resta de la gent coneix simplement com a nació, és a dir, un conjunt de persones que comparteixen una identitat col·lectiva.

Què pretén, el catedràtic De Carreras amb aquests laberints semàntics? És molt senzill. El que pretén és crear la il·lusió que hi ha dues categories de nacions: unes nacions que són "primitives", basades en una "identitat col·lectiva" (que com tothom sap és un "instint primari"), i unes altres nacions que són "racionals", "il·lustrades", basades en la llei. El Catedràtic diu que la "nació jurídica" té un "poder constituent". Ara bé, si la "nació jurídica" té un poder constituent, significa que aquesta "nació" és anterior a la constitució de l'estat, i per tant també és anterior a la llei. Això implica, entre altres coses, que aquest "poder constituent" no es deriva de cap legalitat establerta, és a dir que és un "poder" estrictament de facto, i evidentment que la suposada nació jurídica tampoc té l'origen en la llei. En altres paraules, la nació jurídica del Catedràtic, resulta que no té res de jurídica. És merament un nació. La nació jurídica no és res més que un artefacte retòric que el Catedràtic s'ha tret de la màniga, i que és equivalent a crear dues categories de persones: unes que tenen dret a constituir-se en estat, i unes altres que no. Si el tal De Carreras fos mínimament honest, m'imagino que hauria començat per aquí.