El filòsof Blaise Pascal planteja el tema de la creença en l'existència de déu en purs termes matemàtics. Segons Pascal, ni l'existència ni la no-existència de déu es poden demostrar racionalment, per tant es redueix a un problema d'incertesa matemàtica.
Les opcions són creure que déu existeix o creure que déu no existeix. El resultat de creure que déu existeix és un guany infinit (la felicitat eterna), si la creença és correcta. En canvi, si la creença és incorrecta el cost només és finit. Per altra banda, el resultat de creure que déu no existeix, si la creença és errònia té un cost infinit (el patiment etern), mentre que si la creença és correcta el guany és finit.
Per tant, si la probabilitat que déu existeixi és més gran que zero (per definició ho és, si considerem que la no-existència de déu no es pot demostrar), l'esperança matemàtica del resultat de creure en déu és un nombre més gran que zero multiplicat per infinit, menys un nombre més gran que zero multiplicat per un nombre finit, és a dir infinit. En canvi, l'esperança matemàtica del resultat de creure que déu no existeix és menys infinit. Per tant, és obvi que la decisió racional és creure que déu existeix.
Desconec a qui pretenia enganyar el tal Pascal, però hem de reconèixer que el seu argument és bastant convincent i pot ser utilitzat "mutatis mutandi" per defensar pràcticament qualsevol cosa. Per exemple, si considerem que l'escalfament global pot tenir un cost potencialment infinit (e.g. l'extinció de la raça humana), llavors és racional fer tot el que sigui necessari per aturar l'escalfament global encara que la probabilitat d'aconseguir-ho sigui molt baixa i el cost molt alt, i és irracional no fer-ho.
És clar que en el cas de l'existència de déu l'argument és una fal·làcia perquè la probabilitat que déu existeixi es pot determinar i és exactament zero, un fet que el tal Pascal sembla que ignorava completament.
2 de set. 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada